Platja del Cristall de Badalona

Restes d’edificacions a la platja del Cristall de Badalona. Foto: Línia

L’estat de les platges del Barcelonès Nord ja fa uns anys que no és l’òptim per al gaudi de la ciutadania. La situació, però, s’agreuja amb l’arribada de la temporada de bany, època en la qual hi ha més gent a la costa. Pràcticament cada any els governs municipals es pronuncien sobre diversos problemes del litoral, com la falta de sorra a Badalona o la contaminació a Sant Adrià. El missatge que arriba al ciutadà, però, són delegacions de responsabilitats al Ministeri de Transició Ecològica, que és qui té la competència de les platges i que, en molts casos, sembla que no afronta amb urgència els problemes d’aquesta zona.

S’ha de partir, però, d’un problema estructural. Els experts han explicat en reiterades ocasions que la construcció d’espigons i de ports al Maresme i al Barcelonès Nord ha afectat el cicle de la sorra entre platges, deixant-ne algunes òrfenes. Precisament, a mitjans d’aquest juny el Ministeri ha començat el projecte d’estabilització de platges a Premià de Mar, que afectarà tot el litoral maresmenc i del Barcelonès Nord. A aquesta situació cal afegir-hi les conseqüències dels temporals, que s’han intensificat des del 2017, provocant danys.

Regressió a Badalona

Actualment, segons l’Ajuntament de Badalona, l’amplada màxima de la zona de bany és de 25 metres, pràcticament la meitat de la que hi havia fa 20 anys. D’acord amb l’AMB, les platges metropolitanes retrocediran 20 metres en els pròxims 30 a