Després dels resultats de la prova PISA d’educació s’ha plantejat prohibir els mòbils a les escoles. Foto: Pexels
Han hagut d’arribar els resultats de la prova PISA perquè l’educació estigui al centre del debat públic a Catalunya. Ara tot són presses per arreglar les males puntuacions dels alumnes catalans en l’avaluació que fa anualment l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE). Així mateix, la notícia ha servit a cadascú per treure a passejar la seva agenda ideològica. Hi ha qui diu que els mals resultats són responsabilitat de la sobrerepresentació dels alumnes migrants a la prova. Altres afirmen que els currículums basats en competències i en valors en són responsables. Finalment, s’assenyalen les retallades com a rerefons de la situació.
Sigui com sigui, ja s’estan veient les primeres reaccions. Ahir, per exemple, un informe provisional del Consell Escolar de Catalunya (CEC) va proposar que es prohibeixi l’ús del telèfon mòbil a l’educació primària, que es restringeixi a l’ESO, o almenys fins a 3r d’ESO, i que es permeti a Batxillerat i FP. La mesura, segons el CEC, hauria d’afectar l’interior de les aules, però també passadissos, patis i altres espais comuns o temporals com les excursions i les colònies.
L’esborrany, de 36 pàgines, afirma que les limitacions també han d’afectar la resta de la comunitat educativa a banda dels alumnes, com el professorat, els monitors de pati i menjador, el personal de serveis i les famílies.
A més, l’informe estableix que cal promoure l’educació digital per fer un bon ús dels dispositius tecnològics i dels ordinadors i tauletes, així com aprofitar-los per a l’ensenyament mateix. Alhora, demana regular l’ús que es faci de les imatges preses en l’entorn escolar.
Setmanes enrere, aquesta posició ja havia estat abanderada per l’Ajuntament de Barcelona, que va proposar una normativa general per a tots els centres que permeti la prohibició de l’ús dels mòbils a la primària i a la secundària mitjançant un procés dialogat amb la comunitat educativa.
Posant-hi la lupa
Malgrat les decisions que ara es plantegen després del terrabastall que ha suposat la publicació dels resultats de la prova PISA, des de fa anys el sector educatiu alerta que a les aules catalanes i, sobretot, a les aules de l’anomenat extraradi hi ha problemàtiques endèmiques.
El passat mes d’octubre, el diari Línia preguntava a un bon grapat de mestres i professors pels principals problemes i reptes que es troben a classe. Les històries que els professionals del sector educatiu van explicar deixen sense alè.
En escoles de barris amb problemàtiques socials de l’Hospitalet, Cornellà o Badalona hi trobem alts índexs d’absentisme escolar. A més d’això, hi ha situacions que fan impossible pensar en una educació de qualitat. “Hi ha alumnes que venen a escalfar la cadira perquè els serveis socials no molestin les seves famílies, però que en realitat no volen aprendre res i al final dels anys són pràcticament analfabets”, afirmava una docent del Prat de Llobregat.
Així mateix, una mestra de primària que treballa a l’Hospitalet explicava com una mare de família amb dues criatures van ser desnonades i van haver de dormir al carrer. Amb situacions com aquesta es fa difícil pensar en els resultats de la prova PISA.
La segregació metropolitana
La forta segregació escolar del sistema educatiu català també podria ser una de les causes dels resultats de la prova PISA. Segons un informe de la Sindicatura de Greuges de Catalunya, dels 30 centres catalans on més segregació escolar hi ha a la primària, 21 es troben a la regió metropolitana de Barcelona. Pel que fa a la secundària, la relació és menor, ja que els municipis de la regió metropolitana més segregats no són més de vint.
En paraules de la Fundació Bofill, això significa que en indrets com Ripollet, Badalona, l’Hospitalet o Sant Adrià de Besòs hi ha centres que concentren molts alumnes vulnerables, mentre que altres municipis com l’Ametlla del Vallès o Alella tenen molts més alumnes benestants. En el cas de la metròpoli, la segregació és tan elevada perquè les famílies amb més recursos busquen centres on hi hagi menys persones vulnerables.
És un problema greu, perquè la segregació suposa una discriminació entre infants i joves de diferents classes socials. “Perjudica les oportunitats, ja que al final de la seva vida educativa els alumnes en centres segregats és com si tinguessin 2,5 anys menys cursats”, explica Maria Segurola, de la Fundació Bofill. “Hi ha centres on el 80% de l’alumnat està en risc de pobresa”, afegeix. En aquests centres educatius, l’abandonament escolar és més gran i això, al final, també té repercussions en l’ocupabilitat.
