Lloguers socials que fan mal de cap: el cas de l’edifici Gregal de Badalona

Les problemàtiques amb els preus dels serveis i els subministraments d’alguns pisos de lloguer social han estat notícia darrerament. N’és un exemple el d’alguns veïns de l’edifici Gregal, al barri de Montigalà de Badalona. Segons han confirmat al Línia, han vist com s’han incrementat preus relacionats amb despeses comunitàries i han detectat decisions que podrien estar beneficiant la gestora de l’edifici.

“Al principi, per exemple, hi havia conserge i persona de manteniment. Ara, aquestes funcions les fa una mateixa persona i la quota no ens l’han rebaixat”, explica una de les veïnes en nom dels afectats. Un altre dels problemes és l’eficiència energètica. L’edifici té una qualificació AA+, el que hauria de suposar una despesa més baixa per als inquilins. “Tenim bombes de calor d’aerotèrmia i plaques fotovoltaiques que ens van assegurar que permetrien un estalvi del 60% a les factures, però hi ha veïns que han rebut factures molt elevades”, afegeix la mateixa veïna. Tant per la quota de manteniment com per les despeses energètiques han sol·licitat a la gestora que desglossi els detalls del preu a pagar, unes informacions que no els ha facilitat.

Una altra de les denúncies és que els pisos no tenen persianes ni tendals, fet que provoca que pateixin altes temperatures a l’estiu. A més, diuen que se’ls ha negat la possibilitat d’instal·lar-los. Asseguren que tot plegat és incoherent per una qualificació energètica tan alta com la que té l’edifici.

Problemes de comunicació

Els desperfectes i avaries que, per llei, ha d’assumir la propietat del pis també estan sent un mal de cap. La promotora d’aquest bloc i del del costat, el Llevant, és la Cooperativa Arauca. Com que no pot llogar habitatge, cedeix aquesta gestió a la Fundació Un Nou Lloc, que, al mateix temps, delega a una gestoria aquesta tasca. Un fet que ha dificultat el contacte amb la propietat per a qualsevol consulta.

“No sabíem a qui dirigir-nos. Trucàvem a un lloc i ens derivaven a un altre. Finalment, fa un mes ens van donar un número d’atenció 24 hores, però no és eficient”. Les experiències per reparar desperfectes als pisos, afirmen, estan marcades per la lentitud. També lamenten que els caps de setmana no poden demanar res. Fins i tot, afegeixen, el servei tècnic els ha respost que segons quins problemes no els podia resoldre.

Responsabilitat compartida

Dolors Sabater, candidata de Guanyem Badalona, assegura que l’Ajuntament ha de tenir una responsabilitat en un edifici construït en sòl públic. Per aquest motiu, el gener preguntava al Parlament quina normativa regula una concessió d’aquest tipus a una empresa privada i quin és el control per obtenir certificats d’eficiència energètica.

Sabater afirma que Badalona “té al voltant ajuntaments que han donat la cara en situacions semblants”. És el cas de Tiana, que juntament amb altres municipis ha fet front comú per combatre les pujades abusives de l’empresa Visoren. Els arrendataris del Gregal afirmen que l’Ajuntament ja els ha facilitat documentació relacionada amb les condicions dels pisos, en la qual han descobert, per exemple, que la qualificació energètica que s’exigeix a l’edifici és de B.

Més enllà dels edificis

Gregal i Llevant són dues construccions situades a la plaça Jordi Dauder i Guardiola, entre els barris de Sant Crist, Montigalà i Bufalà. L’Ajuntament va vendre una part del sòl, la del Llevant, on hi ha pisos que s’han destinat a la compra. Amb el sòl del Gregal, on hi ha els pisos de lloguer, s’ha fet un dret de superfície. Com a contraprestació, la Cooperativa va urbanitzar la plaça Jordi Dauder i va construir un local on s’hauria de situar el futur CAP de Sant Crist.