El Germans Trias i Pujol és, des de fa anys, un hospital referent. Foto cedida
El 14 d’abril de 1983 entrava en funcionament l’actual Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona, sota el nom de Residència Sanitària Germans Trias. Per a molta gent, encara avui dia, l’Hospital de Can Ruti, nom que tenien els terrenys on es va construir l’hospital.
Inicialment ja va ser concebut com un centre sanitari amb instal·lacions i personal per atendre patologies complexes. Tot i els mitjans dels quals disposaven, importants per l’època, no es poden ni tan sols comparar amb les condicions actuals. “Són 40 anys de transformació radical. L’hospital tenia una estructura prou gran, però amb poc personal. Al principi hi havia uns 150 treballadors i ara la xifra ja és de 4.000 i d’un altre miler al Campus Can Ruti”, explica al Línia el director de l’Hospital, Josep Maria Mòdol.
Un creixement exponencial
Des de ben d’hora l’hospital ja mostrava un gran potencial i va créixer molt ràpid. En 10 mesos s’havien ampliat les especialitats i ja superaven els 430 treballadors. Dos anys després de l’obertura es produïa un moment destacat per entendre el Can Ruti de l’actualitat: va ser acreditat com a centre docent. No seria, però, fins al 1996 que rebria l’aprovació definitiva per al programa MIR. Posteriorment, el 1990, es consolidaria com a Hospital Universitari de la Universitat Autònoma de Barcelona.
En aquestes quatre dècades, l’Hospital s’ha posicionat com un referent nacional i internacional. Un estatus, assegura Mòdol, que respon a la combinació d’una sèrie de factors que se sustenten en tres pilars. “Perquè un hospital creixi necessites tres potes. Evidentment l’assistencial, però també la docència i la recerca. És impossible avançar si no ets un focus d’innovació”, afirma.
L’espai, un condicionant
Convertir-se en un dels cinc grans hospitals del país, explica el director, implica estar en constant expansió. Recentment, s’han construït nous mòdols en una part del pàrquing per satisfer les necessitats de l’hospital, especialment en els moments més intensos de la pandèmia. “Si l’hospital no estigués en un parc natural, ja hauria crescut. Estem en un creixement en metres molt per sota dels professionals. A més, tenim el problema de la manca d’aparcament. Estem encotillats i la demanda va a més”, expressa Mòdol.
Un problema, però, que assegura que ja fa temps que miren de solucionar. Ja es contempla que alguns dels projectes futurs puguin canviar d’ubicació, sobretot a Badalona. “Estem més a prop d’acordar amb l’Ajuntament de Badalona la cessió d’un espai per a les consultes externes. D’aquesta manera, les aproparíem més a la gent de la ciutat i podríem aprofitar aquest espai per a altres usos”, assegura el director. Un altre dels projectes que es consolidaran a curt termini és l’escola d’Infermeria.
El pitjor moment històric
La pandèmia ha estat el moment més complicat de l’existència de l’Hospital Germans Trias. “Va ser molt dur. És, de llarg, el pitjor moment dels 40 anys d’història de l’hospital”, diu Mòdol. Una etapa difícil que, afegeix, van saber transformar-la en oportunitats. “Vam tenir l’encert de surfejar l’ona i no deixar que ens passés per sobre. Ens va permetre créixer. Per exemple, el nombre de llits a l’UCI va passar de 22 a 105”, conclou.
