L’últim temporal va afectar greument la costa badalonina. Foto: Ajuntament de Badalona
Malauradament, ja ens hem acostumat a veure platges que perden sorra, que presenten grans desnivells o directament, que desapareixen. D’uns anys ençà, els temporals no donen treva al litoral, sacsejant-lo sense que es pugui recuperar dels efectes de l’anterior. A banda dels factors climatològics, els consistoris fa anys que alerten de la pèrdua progressiva de sorra.
El departament de Transició Ecològica ja ha iniciat alguns projectes per a la recuperació de les platges, com per exemple al Maresme, tot i que no han estat rebuts de bon grat per tothom. Per exemple, l’entitat Preservem el Litoral explicava a Línia Nord recentment que la pèrdua de sorra ve provocada per la construcció de grans estructures al mar, com ports i espigons, i que continuar construint-ne no és la solució. “Són polítiques de fa 50 anys que s’han demostrat que no funcionen. Construir espigons i fer dragatges massius són solucions temporals”, assegurava Sergi Galanó, membre de la plataforma, que afegia que aquest projecte pretén canviar “la dinàmica natural de la sorra”.
Més enllà de les platges
La regressió del litoral, però, anirà més enllà de la pèrdua de platges i tindrà un gran impacte econòmic. És la conclusió que s’extreu de la investigació feta per Víctor-Manuel Lomelí-Quintero per al Departament d’Enginyeria Civil i Ambiental al Laboratori d’Enginyeria Marítima de la UPC. Sota el títol El cost de l’impacte sobre el litoral com a causa del canvi climàtic a Catalunya explica quants milions d’euros pot costar en el futur reconstruir els edificis, el mobiliari públic i tornar a posar sorra a les platges catalanes a causa de la pujada del mar. Si agafem com a referència l’any 2100, al tram des de Sant Adrià fins a l’espai compartit entre Montgat i el Masnou la factura podria arribar a gairebé 600 milions d’euros.
L’estudi, a més, estableix quant costarà la reposició de la sorra perduda. L’algoritme utilitzat per l’investigador fa una projecció acurada sobre els costos futurs a mesura que van passant els anys.
“No veuen la magnitud”
Lomelí-Quintero explica a Línia Nord que l’objectiu principal d’aquesta eina és facilitar a les administracions aquestes dades perquè puguin planificar amb temps què faran a les costes. “Molts governs no s’estan prenent seriosament el problema. La regressió s’està accelerant i l’any 2030 ja hi haurà grans costos, però no veuen la magnitud. S’ha d’actuar ja”, assegura l’investigador.
Lomelí-Quintero també convida a la reflexió, ja que les dades de l’algoritme, diu, auguren un mal futur per a les primeres línies de platja, la qual cosa planteja un gran problema per les ciutats del litoral.
Quina platja salvar?
També afegeix que, amb aquests costos tan elevats, els governs poden treballar amb previsió, però segurament hauran de decidir quines platges val la pena salvar i quines no. I tampoc es pot obviar, insisteix, el conflicte que es pugui generar amb habitatges i locals que puguin estar afectats. “L’erosió és preocupant perquè hi ha moltes persones que viuen en el primer quilòmetre de la costa. A totes les ciutats ens afectarà, sigui per una propietat o per un negoci. Barcelona i voltants, pel turisme, si perden platges també perden un gran actiu”, reflexiona l’autor.
De fet, les platges de Montgat i Badalona van patir una greu regressió amb els efectes del temporal Nelson, i ja fa un temps que el seu litoral demana a crits actuacions. En especial el de Montgat, que pràcticament no té zona de bany. La pèrdua de sorra amenaça la temporada estival i les administracions reclamen una solució. En el cas de Badalona s’ha anunciat que es faran treballs per redistribuir la sorra.
