El repte de mantenir l’essència a Badalona

El passat mes maig la cafeteria Can Teixidó del carrer de Mar de Badalona, comunicava el tancament del negoci per jubilació. D’aquesta manera, es deixaven enrere 90 anys d’història que s’esfumen juntament amb els moments que els badalonins han viscut a l’establiment. És impossible no parlar de nostàlgia en una situació com aquesta, i més quan ens referim a la zona comercial per excel·lència de Badalona.

Recentment, ha transcendit la notícia que la cadena de cafeteries 365 agafarà el relleu del local. Un fet que convida a la reflexió sobre el rumb d’aquest carrer comercial. Al llarg dels anys han tancat negocis i n’han obert d’altres, però quan cauen grans pilars s’encén, gairebé de manera inconscient, una espècie d’alarma que ens avisa que el que vam ser cada vegada està més lluny del que som, i segurament, del que serem.

La llei de vida obliga els consumidors a conviure amb aquests escenaris, però que com diuen que pateix més el que es queda que el que se’n va, hem preguntat a alguns dels negocis més emblemàtics del carrer de Mar com se senten respecte a aquests tancaments i que en pensen del futur del carrer.

Buscar l’equilibri

Que tanquin comerços de tota la vida no és plat de bon gust per ningú. Davant d’això, un pot caure en la temptació de maldir les grans superfícies comercials i les empreses amb gran capacitat financera que reemplacen els petits comerços. Però la realitat és que han de conviure. De fet, els petits comerços estan obligats a fer-ho perquè coexistir els suposa un benefici. “Ha d’haver-hi un equilibri. Les grans marques, sobretot de roba, atrauen gent. Funcionen com a motors i nosaltres n’hem perdut algunes d’importants del grup Inditex”, explica Cintu Gubern, propietari de la Sabateria Gubern i president dels Comerciants de Badacentre. Una opinió que comparteixen bona part dels comerciants, independentment del sector al qual es dediquin, perquè potencien el flux de gent.

Mantenir-se “local”

Diuen que el carrer de Mar té olor, essència i personalitat pròpia. Però podrà continuar així al llarg dels anys? “Esperem que sí. Ens anirem reinventant. Però també ens trobem que hi ha comerços que es van jubilant i no tenen relleu generacional”, explica Teresa Almera, propietària de la Bomboneria Almera. És el cas de Sabateries Gubern i també de Perfumeries Blau. Dos negocis, un centenari i l’altre de més de 50 anys que, segurament, no tindran continuïtat. “Els meus fills no volen continuar el negoci i té data de caducitat. Moltes botigues de sempre es perdran”, assegura Carmen Clarós, la propietària de Blau.

Les tendències de compra han canviat amb els anys, però la supervivència d’aquests negocis tradicionals està molt arrelada a la clientela habitual i al tracte proper. “Nosaltres venem molt en èpoques com la Castanyada i Nadal, però ens mantenim el dia a dia gràcies a la gent gran que ve a comprar cafè i galetes de tota la vida”, assegura Almera. Ara, afirma, la gent compra detalls per regalar i en formats més petits i econòmics. “Abans fèiem paneres de 300 euros, ara fem paquets d’entre 15 i 30 euros”, etziba Almera.

Hi ha pastís per a tothom?

El president de Badacentre assegura que, tot i que hi ha molta oferta de certs productes, com per exemple el del seu negoci, les sabates, de moment poden “sobreviure”. El motiu, diu, és la gran afluència de gent que passa pel carrer. “És segurament un dels carrers comercials amb més tràfic de gent de Catalunya”, afirma Gubern. En la mateixa línia, Almera assegura que conviure amb diverses pastisseries que també fan productes com torrons i panellets, en certa manera, els beneficia. “Atrauen gent. No podem entrar en una guerra de preus, però hem de ser prou atractius i competitius perquè ens comprin”, explica.

Una realitat diferent és la que viuen a Perfumeries Blau, que té diferents botigues a Badalona, dues d’elles al carrer de Mar. Tot i que no tenen massa competència a la zona, expliquen que internet és el seu gran competidor. “Molta gent ens demana assessorament, s’apunta el material i l’acaba comprant per internet, on el troben més barat”, diu Clarós.

Un futur gris?

Els comerciants mostren cert optimisme respecte al futur del carrer de Mar. La balança entre grans empreses i els negocis tradicionals, però, cada vegada està més decantada. A més, els lloguers del carrer, diuen, no ajuden a obrir petites botigues perquè és difícil cobrir les despeses. A la carta dels Reis demanen dos grans comerços de roba i repensar el tall de circulació de Francesc Layret els caps de setmana. Alguns comerciants, diuen, venen fins a un 30% menys amb aquesta mesura. “Molts arriben amb cotxe i marxen perquè no saben com accedir”, conclouen.