El pla d’acció contra el barraquisme al Besòs arribarà amb retard

Passaven vint minuts de les dues de la matinada del 3 de novembre quan els Bombers van rebre un avís d’incendi. Hi havia un foc a prop de la BV-5001 a l’altura de Montcada i Reixac. Els Bombers van haver d’evacuar una trentena de persones i van tallar la carretera. No hi va haver cap ferit greu.

La zona no era desconeguda per als efectius del cos, ja que gairebé dos anys abans hi havien estat després de rebre un altre avís. Va ser el 9 de gener del 2022, quan una parella va morir intoxicada per haver inhalat fum. La Jessica i el Munir vivien en una de les moltes barraques que hi ha als marges del riu Besòs al seu pas per Montcada. Havien encès un foc dins del seu infrahabitatge per combatre el fred.

El tràgic succés va tenir la seva traducció política. El març del 2022, la Generalitat, davant les demandes dels ajuntaments de la zona, va anunciar que es duria a terme un pla de diagnosi per saber quin era l’abast del barraquisme al marge metropolità del Besòs. Així mateix, es va crear la Comissió tècnica per a la diagnosi del barraquisme, en la qual participarien el consistori afectat, el Consorci del Besòs, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), la Diputació i la Generalitat personada a través de la Delegació del Govern a Barcelona. Aquesta primera fase seria el preàmbul d’un pla d’actuació per posar remei a les situacions d’infrahabitatge que es viuen a la llera del riu.

Gairebé dos anys després

Sigui coincidència o no, fins que no es va produir l’incendi del 3 novembre aquesta comissió no havia donat senyals de vida. Deu dies després, però, el diari Línia ha tingut accés a un document facilitat per la Delegació del Govern a Barcelona on es detallen totes les accions que s’han fet des del març del 2022 fins avui.

L’1 de setembre del 2022, l’empresa Solucions Geogràfiques va ser seleccionada per la comissió per fer l’estudi del problema del barraquisme a la zona. Es van destinar 75.625 euros a un informe que havia de comptar amb una anàlisi social, mediambiental, de seguretat i jurídica del barraquisme. Segons afirmen des de la Delegació, el gener del 2023 es van constituir “tres subcomissions de treball per analitzar els informes”. La diagnosi en tot el seu conjunt va ser entregada el 17 de març del 2023, després de cinc reunions de la comissió el 23 de maig del 2022, el 19 de juliol del 2022, el 14 de desembre del 2022, el 12 d’abril del 2023 i el 27 de juliol del 2023.

Retards

La mateixa Delegació del Govern a Barcelona reconeix que s’ha produït un retard en els treballs de diagnosi del problema del barraquisme al riu Besòs. En part, afirmen des de l’organisme, això ha tingut a veure amb la convocatòria d’eleccions municipals.

“El període electoral que va des de la convocatòria d’eleccions municipals, el dia 4 d’abril del 2023, fins a la constitució dels nous ajuntaments, el 17 de juny del 2023, ha afectat la previsió de treball de la comissió”, expliquen.

Segons l’ens territorial, el canvi de govern a l’Ajuntament de Montcada, que va passar de mans dels comuns a mans del PSC, també va suposar retards. Així mateix, la Delegació assenyala que les eleccions també van modificar la composició del Consorci del Besòs, format per representants dels ajuntaments de Barcelona, Sant Adrià, Santa Coloma, Montcada i Badalona, i de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. “Tots ells han hagut de nomenar nous representants”, detalla la Delegació.

Qui ha d’actuar ara?

Sigui com sigui, la tasca de la comissió ja ha finalitzat. Ja hi ha diagnosi, encara que aquest no ha transcendit públicament. El problema de tot plegat és que el barraquisme, com es va poder comprovar el 3 de novembre, està molt lluny d’erradicar-se.

En aquest sentit, l’Ajuntament de Montcada, en declaracions al Línia, considera que “abordar el barraquisme requereix una ingent quantitat de recursos als quals l’Ajuntament no pot fer front en solitari”. “Netejar la zona, per exemple, suposaria al voltant de tres milions d’euros, sense comptar amb les despeses de reallotjament de les famílies”, afegeix.

És per això que, tot i que el consistori valora positivament que “les administracions implicades decidissin posar en marxa el pla de diagnosi”, exigeix a la Generalitat que redobli esforços per donar solucions a la problemàtica.

Per la seva banda, la Delegació del Govern a Barcelona diu que és sensible a la posició de l’Ajuntament. “Entenem que es veu superat per la situació”, afirma per afegir que manté el seu “compromís de desenvolupar polítiques des de la proximitat i la relació directa amb el territori”.

Amb tot, la Delegació assenyala que ara és necessari elaborar un pla d’actuació que integri el diagnòstic que s’ha fet, i diu que és el Consorci del Besòs, “com a òrgan que va encarregar els estudis”, qui ha de posar en marxa “l’elaboració d’aquest pla de gestió”. Dit d’una altra manera, mentre que l’Ajuntament de Montcada demana a la Generalitat solucions, la Generalitat recorda que és el Consorci qui ha de prendre la iniciativa. Alhora, el delegat del Govern a Barcelona, Joan Borràs, va afirmar el 3 de novembre que està parlant amb el Consorci del Besòs perquè puguin encarregar el pla d’acció.

Mentrestant, divendres passat va entrar en joc un nou actor. El delegat del govern espanyol a Catalunya, Carlos Prieto, es va oferir a col·laborar per trobar solucions al problema del barraquisme en una trobada que va mantenir a l’Ajuntament de Montcada. “Des del govern espanyol volem aportar tot allò que ens sigui possible, sempre en l’àmbit de les nostres competències, per tal de fer la feina més efectiva; podem col·laborar en els àmbits de la seguretat, estrangeria i suport a les famílies vulnerables”, va dir Prieto.

De Barcelona a la metròpoli

La llera del riu situada al nord metropolità és el centre del barraquisme al territori. Segons dades de la Delegació del Govern a Barcelona, hi viuen un centenar de persones.

En part, tal com expliquen des d’Amics del Moviment Quart Món, moltes d’elles vivien a Barcelona abans de la construcció del Fòrum i del 22@. “La majoria ho feien a Sant Martí, en espais grans com fàbriques, on tenien intimitat i protecció”, afirma la portaveu de l’ONG, Sílvia Torralba.

A excepció d’un parèntesi durant la crisi econòmica del 2008, en les darreres dues dècades la capital catalana ha anat externalitzant el barraquisme als municipis metropolitans més propers als seus límits territorials. De fet, fonts de l’Ajuntament de Barcelona apunten que el setembre passat a la ciutat hi havia “78 assentaments identificats” en els quals viuen “265 persones”. Són vuit assentaments menys que el març del 2022, quan se’n comptabilitzaven 86.

No obstant això, no tot es pot atribuir a l’externalització del barraquisme fora de Barcelona. “Les situacions d’infrahabitatge i les dinàmiques d’assentaments ara es produeixen en oficines abandonades o en antigues sucursals bancàries”, diu Torralba. Es tracta, doncs, d’un nou barraquisme encara més invisible.