Dos joves fent pràctiques d’electricitat. Foto: Xavier Pi/ACN
L’oferta insuficient de formació professional és històrica i estructural en diferents llocs de Catalunya. Malauradament, és habitual que alumnes que volen fer un cicle formatiu determinat no hi puguin accedir perquè no hi ha places suficients o que, d’altra banda, s’hagin de desplaçar del seu municipi. En el cas de les poblacions que integren el Consorci del Besòs –Barcelona, Badalona, Santa Coloma, Sant Adrià i Montcada– la situació ja fa anys que és real, amb l’agreujant de la presència de Barcelona, que té un gran protagonisme en l’oferta.
Aquest escenari és el que retrata l’Institut Metròpoli a l’estudi La Formació Professional als municipis del Consorci Besòs, on no només s’expliquen les causes i les conseqüències de la poca oferta, sinó que també s’inclouen propostes per començar a solucionar-ho. “La manca d’oferta hi és especialment des del 2008, ja que es va fer evident a partir de l’arribada de la crisi econòmica. Les administracions no van acompanyar l’augment de la demanda i aquest dèficit s’ha agreujat a barris més populars”, explica a Línia Nord Andreu Termes, autor de l’estudi i investigador de l’àrea de governança i innovació pública de l’Institut Metròpoli.
Això, diu Termes, suposa un greuge comparatiu doble. Des dels 90, les dues principals vies que s’obren després de l’ESO son Batxillerat i FP. A cada una hi va un determinat perfil d’alumne. “A Batxillerat hi van majoritàriament alumnes amb nacionalitat espanyola, amb millor posició econòmica i més noies, i a l’FP alumnes amb altres nacionalitats, de renda més baixa i més nois. Algú que vol fer Batxillerat ho té molt senzill, però qui vol fer FP ho té més complicat”, assegura l’investigador. Per tant, si ens centrem al Barcelonès Nord, aquesta falta de places és un factor de desigualtat educatiu.
Domini de Barcelona
La capital catalana concentra una part molt important de l’oferta del Consorci del Besòs i d’especialitat de l’FP. En concret, de les 39.151 places que s’oferien al curs 2020-21 –les més recents i les que s’han fet servir per l’estudi–, Barcelona en tenia 33.049, un 84,4% del total. En segona posició hi ha Badalona, amb molta menys població, i amb 3.252 places, un 8,3%. Juntament amb Santa Coloma, són les poblacions menys afectades, tot i que l’oferta ja és, de base, molt desigual. Un dels motius que també explica aquesta realitat, afirma Termes, és el model de hub a l’FP. És a dir, centres d’especialitat amb prestigi que, pràcticament, es concentren tots a Barcelona. Això provoca la mobilitat d’alguns alumnes que busquen estudiar en un centre de prestigi i, de retruc, obliga a d’altres a desplaçar-se si volen estudiar una especialitat concreta, ja que aquests centres acaparen tota l’oferta.
Vulnerabilitat al Besòs
Segons l’estudi de l’Institut Metròpoli, l’alumnat més vulnerable des d’un punt de vista social i econòmic es concentra en els centres de la ribera oriental del riu Besòs, que inclou Sant Adrià, Santa Coloma i l’oest de Badalona. Uns alumnes que, per la seva situació, tenen menor mobilitat i major autocontenció als municipis del Consorci.
Això fa que l’estudi plantegi tres opcions, complementàries entre elles, per intentar satisfer la demanda i que estigui millor repartida. La primera és augmentar l’oferta als centres que ja ofereixen especialitats formatives, especialment les més demandades, com les de sanitat, automoció i activitats físiques i esportives. En segon lloc, prioritzar l’accessibilitat a l’alumnat amb menys capacitat de mobilitat i, per tant, prioritzar també els centres de formació professional a les zones més vulnerables properes al Riu Besòs. Finalment, identificar aquells centres que poden esdevenir pols d’atracció d’alumnes per algunes especialitats, com a Barcelona. Al Barcelonès Nord, assegura Termes, un lloc podria ser el futur hub de les Tres Xemeneies. Amb aquestes propostes, comenta, milloraria l’equitat educativa del territori. “Són qüestions factibles. Cal una aposta política decidida per canviar aquest deute històric amb les perifèries de Barcelona”, clou Termes.
El Govern reacciona
Per la seva banda, el govern anunciava el passat 11 de gener que vol adaptar l’oferta d’FP a les necessitats del mercat i frenar l’augment de vacants, que s’han disparat un 60% des del curs 2019-2020. L’estratègia serà crear places en formacions que tenen èxit, fomentar cursos amb moltes vacants i no incrementar-ne d’altres. En paral·lel, a principis d’any també es firmava l’acord que permet establir els criteris de planificació del mapa de centres de la formació professional a 2035. La proposta del mapa veurà la llum a la Comissió Rectora del Sistema de juliol de 2024, després d’un procés de diàleg amb els sectors i territoris.
De moment, l’acord fixa com a objectiu que a totes les comarques (43) i municipis de més de 30.000 habitants (67 municipis) –Badalona, Sant Adrià i Santa Coloma ho són– hi hagi un centre específic o especialitzat de formació professional abans del 2035 que pugui esdevenir centre de formació professional integrada.
