El Barcelonès Nord davant el 12M: entre el PSC i l’efecte Albiol

El Barcelonès Nord afronta les eleccions al Parlament de Catalunya del 12M amb diverses incògnites tot i les dades històriques, que són bastant tossudes. La comarca és un feu tradicionalment socialista que, en les últimes eleccions municipals, va reforçar aquesta tendència amb dues alcaldies amb majoria absoluta: l’amplíssima victòria de Núria Parlon a Santa Coloma i la recuperació de la confiança del PSC a Sant Adrià amb Filo Cañete, que aconseguia de nou la majoria absoluta que havia perdut el 2011.

Contràriament, Badalona, la ciutat més gran, va protagonitzar un resultat històric allunyat del vermell. El Partit Popular va obtenir 18 regidors, amb un Xavier García Albiol que va rebre més del 50% dels vots dels badalonins. La història ens diu que “l’efecte Albiol” és una rara avis a l’àrea metropolitana –amb l’excepció de Castelldefels–, perquè els ciutadans de Badalona, independentment de la seva orientació política, fa anys que han comprat el seu discurs. Les eleccions al Parlament, però, són una altra cosa. Per conèixer quines són les sensacions pocs dies abans del 12M, al Línia Nord hem parlat amb diferents partits polítics del territori per prendre el pols a la comarca.

Exportar l’efecte Albiol

El Partit Popular afronta el repte de traspassar fronteres i replicar el ‘Badalonisme’ d’Albiol en l’àmbit català. “El funcionament de l’administració, la gestió de la seguretat o la lluita contra l’ocupació és un model de gestió que hem d’estendre. També pot funcionar a Catalunya”, afirma Juan Fernández, primer tinent d’alcalde de Badalona i número 7 a la llista del PP per al 12M, el qual confia que els resultats de les últimes municipals es puguin reflectir d’alguna manera aquest diumenge.

El PSC, sense dubtes

El president del PSC de Badalona, Fernando Carrera, nega que la força local d’Albiol pugui tenir impacte en l’àmbit català. “La gent sap més coses del que molts polítics es pensen i discerneix el que vota. Va haver-hi una conjuntura que li va permetre una majoria amplíssima, però no durarà per sempre. La gent votarà el que és, una Badalona socialista, i, per tant, la candidatura de Salvador Illa”, creu Carrera.

De fet, el socialista diu que per a ell seria clau que Illa fos president, ja que seria “el primer pas per recuperar la confiança cap a un govern local socialista”. En el que sí que coincideixen els representants del PP i del PSC és en la manca d’inversions històrica al Barcelonès Nord, i en concret a Badalona. Fernández lamenta que, tot i ser la tercera ciutat de Catalunya, no ha rebut tant suport de la Generalitat en comparació amb ciutats similars com l’Hospitalet.

ERC treu pit

Esquerra Republicana, per la seva banda, és optimista de cara al 12M, ja que, diuen, històricament al Barcelonès Nord obtenen millors resultats a les eleccions catalanes que a les municipals. Tot i que reconeixen que no ho tenen fàcil, parlen de “progressos”. “Continuem amb el projecte sòlid, explicant a la gent la nostra proposta. Estem creixent a poc a poc en un territori que no és senzill”, expressa Sam Núñez, regidor d’ERC a Santa Coloma.

Núñez també destaca la feina feta al Barcelonès Nord i afirma que, “per primera vegada, amb el Govern d’Aragonès s’ha situat la comarca a l’agenda”. “El hub de les Tres Xemeneies és una aposta molt important d’inversió i de feina per al territori”, assenyala.

L’oportunitat dels comuns

Transmetre les millores en la vida de les persones. Aquesta és la tasca que han dut a terme els comuns durant la campanya. Aïda Llauradó, presidenta de Badalona En Comú Podem, assegura que les seves propostes estan tenint molt bona rebuda a la comarca i que el 12M pot ser “una oportunitat” per assolir un Govern progressista.

“Es pot produir un canvi a la Generalitat. Volem que es parli de coses reals, del dia a dia”, defensa Llauradó. Pel que fa al Barcelonès Nord i a Badalona, un Govern amb els comuns, diu, seria “fonamental”. “És una zona amb desigualtats i rendes baixes. És el moment perquè siguem prioritaris i hi hagi millores per a la població”, argumenta.

L’eufòria de Junts

Als municipis del Barcelonès Nord, la presència de Junts és pràcticament nul·la, excepte a Montgat, on té més força amb tres regidors que formen part del govern local de la mà del PSC. La segona tinenta d’alcalde, Mercè Marín, assenyala que, malgrat que noten gent desencantada i sense ganes d’anar a votar, la idea d’un Carles Puigdemont president “ha motivat moltes persones”.

“Tot i que és una campanya atípica per la situació del candidat, la gent s’ha mobilitzat. Veig alegria i ganes. El lideratge de Puigdemont és important”, declara. Malgrat l’optimisme, però, Marín conclou que el percentatge d’abstenció i els indecisos marcaran els resultats.