“Ara m’agrada el que estudio”: la Formació Professional s’obre pas

“Batxillerat o Formació Professional (FP)?”, et pregunten quan s’acosta el final de l’ESO. La resposta més repetida, sense pensar en els avantatges i els inconvenients, és “batxillerat”. És el camí més comú, el més habitual de tothom que vol continuar estudiant, però també és una tendència que està canviant. I és que sempre ha estat més ‘mal vist’ fer FP que fer batxillerat. L’estigma d’uns cursos que no tenien prestigi, una situació que sembla que està canviant a poc a poc.

Un dels factors més importants en aquesta nova onada de canvi és que, tot i que el batxillerat continua sent l’opció majoritària en acabar quart d’ESO, cada vegada hi ha més alumnes que trien la Formació Professional. De fet, mentre que a Catalunya ha baixat el nombre d’alumnes a totes les franges educatives, a l’FP passa al revés.

En aquest escenari, cal recordar la confusió de l’any passat a l’entrada del curs, quan molts alumnes es van quedar sense plaça, cosa que ha fet que enguany la Generalitat hagi apostat per una inversió rècord. I és que unes 40.000 persones es beneficien dels 3.000 cursos que s’han posat en marxa en el marc del programa de Formació d’Ofertes en Àrees Prioritàries (FOAP), que aquest any ha rebut una inversió de 120 milions d’euros. Però com ho viu un estudiant que ha de decidir cap a on tirar un cop acaba l’ESO? Noten el canvi de tendència cap als cicles?

Buscant la motivació

En Jordi Pascual té 17 anys i és estudiant d’un cicle professional d’Imatge i So. El seu camí per arribar-hi ha estat una mica particular. En Jordi és el cas d’un alumne que no li agradava gaire estudiar i les assignatures que havia de fer a l’institut no el motivaven. De fet, en un primer moment no va acabar l’ensenyança obligatòria perquè va suspendre diverses matèries l’últim trimestre de quart. “Vaig fer un curs que et permet acabar l’ESO i a partir d’allà ja em vaig apuntar al cicle mitjà”, relata Pascual. Aquest jove estudiant explica que des de fa anys ja tenia clar que no volia fer batxillerat. “Te’l pinten que hauràs de patir molt, que serà un estrès i que és molt teòric. De vegades ja et desmotiven abans de començar-lo”, comenta sobre el que els arriba d’alumnes que el fan.

Més enllà dels comentaris “desmotivadors”, en Jordi ho tenia clar: “El cicle és més pràctic, tot i que el primer any també fem molta teoria, però al final és la primera vegada que m’agraden totes les assignatures que faig”, revela. I és que aquesta última afirmació és una altra de les claus de l’èxit dels cicles: l’especialització i la varietat de cursos que no ofereix el batxillerat.

Finalment, també apunta a la qüestió laboral com una de les més importants a l’hora de fer una FP. “A partir del segon any del cicle mitjà ja fem pràctiques”, diu Pascual. També explica que “a l’ESO molts companys no sabien què fer” i, en canvi, al cicle “tothom sap si es vol dedicar al so o a la imatge”.

Falten docents

L’auge de l’FP es palpa en la versió que expliquen els mateixos estudiants, però també des de la perspectiva dels professors, que veuen com encara falten recursos. Així ho explica Lluís del Castillo, professor del cicle d’Administració i Gestió d’Empreses a l’Institut Esteve Terrades i Illa de Cornellà. “El problema més gran és que falten professors i cada vegada tenim més alumnes, és un creixement desestructurat”, detalla del Castillo. Cada vegada és més habitual, afegeix, que es contractin professionals “que fan de professors com un extra de la seva feina”.

Segons aquest professor, una de les causes de l’augment d’inscripcions a l’FP és que “ja tenen prestigi”. “En els últims deu anys els cicles han canviat molt, ofereixen moltes opcions, mentre que el batxillerat només té cinc branques”, insisteix. Però tornant al prestigi que “abans no tenia l’FP”, del Castillo afirma que qui li ha donat “han estat les empreses, més enllà que el pensament de les famílies també ha canviat”. “Les empreses aposten per les pràctiques remunerades a estudiants i això fa que les opcions d’acabar-hi treballant siguin molt altes”, insisteix el docent. I és que és aquí on els estudiants troben un gran incentiu a l’hora d’escollir els cicles per davant del batxillerat o la universitat. “Hi ha casos que l’alumne acaba cobrant més que el professor en pocs anys”, relata.

Amb tot, del Castillo explica que “l’auge de l’FP farà més cars els cursos, però encara són molt més barats que una carrera”. Finalment, afegeix que on veuen mà d’obra útil les empreses “és als cicles superiors, i això pot provocar que els graus mitjans quedin relegats”. En aquest sentit, el batxillerat continuarà sent la portada d’entrada directa als cicles, però “és evident que els graus superiors continuaran pujant respecte de les universitats”, conclou.