És evident que el que han de fer els que tenen la responsabilitat de governar és treballar per aconseguir el benestar de la majoria de la població. Això és el que volen els que exerceixen el seu dret a vot a qualsevol tipus d’eleccions, si bé en ocasions els càrrecs electes s’obliden dels seus programes i de les seves promeses electorals.
Una societat amb pobresa és una societat malalta. Per això, si es vol lluitar contra les desigualtats s’ha de lluitar contra la riquesa escandalosa d’alguns, ja que actualment és tècnicament evitable. Només cal voluntat política i defensar els Drets Humans ha de ser l’objectiu prioritari de qualsevol govern.
Segons les Nacions Unides, més de 100.000 persones moren de gana cada dia al món. A Espanya hi ha més de 8 milions de pobres i a Badalona són més de 40.000 les persones que no tenen suficients recursos per atendre les necessitats més bàsiques.
La situació a Catalunya és encara més dramàtica. El 23,8% de la població es troba en risc de pobresa o d’exclusió social, hi ha una diferència de vida de 12 anys entre les persones de rendes altes i les de rendes baixes -o el que és el mateix, entre les persones que viuen en barris rics i les que viuen en barris pobres-, els desnonaments s’han incrementat en els últims anys un 250%, etc. Sense oblidar que les retallades en drets i serveis han sigut de les més elevades, no només a tota Espanya sinó a tota Europa.
Es podrà al·legar que el govern del PP és culpable i còmplice dels poders econòmics, però a Catalunya el govern, més enllà de la crítica permanent culpant el PP de tot el que passa a casa nostra, poca cosa ha fet per acabar amb les desigualtats, millorar els serveis públics, crear un parc d’habitatge social o eliminar la pobresa.
I continuar amb la fal·làcia que Espanya ens roba… Això ja no s’ho creu ningú.
Difícilment es pot ser feliç si no es tenen cobertes les necessitats més elementals. I això és responsabilitat del govern garantir-ho amb mesures que acabin amb les desigualtats i que apostin per la justícia i la fraternitat entre tots els éssers humans. A Catalunya i a tot arreu.
A Badalona cal actuar i solucionar molts dels problemes enquistats si es vol aconseguir la confiança i la credibilitat necessàries cap a una administració molt qüestionada per la inoperància dels últims anys.
Una societat amb pobresa és una societat malalta. Defensar els Drets Humans ha de ser l’objectiu de qualsevol govern
La desmotivació dels treballadors municipals per la manca de directrius polítiques clares, les picabaralles, que mai no s’acaben, entre les forces polítiques, el clientelisme practicat per la majoria de les forces polítiques, més preocupades per col·locar els seus que no per tenir un equip força competent per solucionar els problemes de les seves respectives competències… Són factors que dificulten l’eficiència i l’eficàcia del nostre Ajuntament.
És possible, com passa a tot arreu, que hi hagi persones a l’Ajuntament que no entenen que la seva responsabilitat i obligació principal és treballar al servei de la ciutadania. Ara bé, si el càrrec electe de qui depenen anteposa els seus interessos partidistes per sobre de l’interès general és evident que això provoca una disfunció que dificulta la feina del treballador, genera desconfiança i alenteix la presa de decisions.
Si a més, el govern, sigui del color que sigui, no exigeix a les administracions supralocals que s’han de posar les piles i acabar, d’una vegada per totes, amb els dèficits estructurals de la nostra ciutat, és evident que Badalona continuarà a la cua de totes les grans ciutats catalanes.
Ara, després d’un tens i agre debat al saló de plens del nostre Ajuntament durant la investidura de l’alcalde, les forces d’esquerres han de demostrar que hi ha més coses que les uneixen que no les que les separen. Tant la lectura dels seus respectius programes com els discursos durant la campanya electoral, i al mateix plenari del consistori, ens demostren que totes elles volen treballar per acabar amb les desigualtats socials i també aconseguir els equipaments llargament reivindicats pels moviments socials.
Cal acabar amb els dèficits estructurals existents a Badalona i aconseguir posar en marxa projectes innovadors que generin ocupació i situïn Badalona en el mapa de les ciutats on el benestar de les persones, de totes les persones, és un fet, no només un desig.
I això serà possible si totes les esquerres entenen que el primer que s’ha de fer és defensar els drets de la majoria social i no alimentar la confrontació i la divisió dels veïns i veïnes com fa el candidat del PP.
