En termes econòmics, una de les definicions de “valor afegit” diu: característica extra que se li dona a un producte o servei amb la finalitat de donar-li un major valor comercial. Ara pensem en les ciutats com si fossin empreses que lluiten per captar l’atenció de clients i patrocinadors; recursos, al cap i a la fi, monetaris o de qualsevol altre tipus. I imaginem-nos una ciutat a l’entorn de Barcelona, amb certes semblances amb altres ciutats del mateix entorn. Aquesta ciutat fa una aposta decidida, per exemple, per la cultura. I així dignifica unes restes romanes, posa el seu museu al dia i potencia l’ús dels teatres municipals, consolidant una oferta cultural continuada, i no només puntual. Per exemple. Imaginem que així li guanya la partida a altres ciutats de l’entorn de Barcelona, i que aconsegueix atraure un tipus de turisme cultural que les altres localitats no són capaces d’atraure amb els seus equipaments i les seves propostes. Aquesta ciutat aconseguirà més ingressos i també millorarà la seva imatge de marca. Encara així, aquesta ciutat imaginaria continua estant al costat de Barcelona, i li resulta difícil no només captar l’atenció d’aquells que viuen a la capital, també la d’aquells que baixen d’altres viles i van a Barcelona, potser passant de llarg de la nostra ciutat imaginaria, potser en tren. ¿Perquè? Perquè aquesta ciutat imaginaria no ofereix res que pugui competir amb la capital.
