Les ocupacions de pisos buits propietat del Consorci de la Mina en aquest barri de Sant Adrià van començar l’11 de juliol, però dos mesos després continuen deparant sorpreses. La darrera és que els clans que van organitzar les ocupacions -Manolos i Portus- cobren un lloguer mensual a algunes de les famílies que ara viuen als pisos.
És el cas d’un dels ocupants d’un bloc, procedent del barri de La Pau de Barcelona. Ell, la seva parella i els seus dos fills menors d’edat van entrar al pis que ara ocupen a principis de mes i han pactat un lloguer mensual de 500 euros. Un cost no gaire més baix que la mitjana del preu de lloguer a Sant Adrià, actualment situada en els 618 euros. L’home afirma que la pràctica és habitual, diu desconèixer qui és el propietari de l’immoble i assegura que ell paga la quota d’arrendament a “un xaval del barri”, sense donar més detalls. Altres fonts veïnals coincideixen a l’hora d’assenyalar que són força les persones que paguen un lloguer als clans a canvi de poder viure en un dels pisos titularitat del Consorci. “Al barri ara mateix hi ha la tranquil·litat pròpia de la por. La gent tanca la porta quan ha de parlar de les ocupacions, aquí tothom escolta”, explica gràficament una de les fonts veïnals consultada per aquesta publicació, al mateix temps que denuncia la “impunitat” amb la qual els clans actuen al barri. “Es passegen amb fatxenderia pel carrer”, assenyala.
Qui viu més de prop les ocupacions són els veïns -la majoria propietaris d’immobles- que viuen als mateixos blocs on s’han ocupat pisos. En un d’ells, abans del juliol només hi vivia una persona, que ara veu com té veïns a tots els pisos de l’escala. “Aquí durant anys hi ha hagut una bona vigilància per part dels Manolos, que havia evitat que ocupessin els pisos”, explica. “El Consorci de la Mina es va equivocar deixant de pagar i aquest és el resultat”, afegeix.
Ara, assegura, viu amb tranquil·litat després d’unes primeres setmanes de força nervis. “Al principi aquí hi havia molt desordre, però un cop havien ocupat els pisos vam fer una reunió i ara tot va bé”, detalla, al mateix temps que reconeix que al juliol va recórrer a l’administració per demanar que li atorguessin un nou pis lluny de les ocupacions. Ara, però, diu haver canviat d’idea. “Totes les persones que han entrat són joves i no hi ha cap problema. L’escala està molt neta. Prefereixo tenir aquesta gent dels Manolos aquí que no els veïns del bloc Venus que havien de venir a viure-hi”, explica mentre entra a l’ascensor per pujar fins a casa seva.
SILENCI ADMINISTRATIU
Des del juliol, els ocupants dels immobles s’hi han atrinxerat i aquesta situació xoca amb els pocs moviments que ha fet l’administració local, almenys de portes enfora.
Per exemple, l’últim pronunciament oficial de l’Ajuntament va ser l’aprovació al Ple municipal de juliol d’una moció presentada pel grup municipal del PSC en què els socialistes demanaven “ajuda i solidaritat en el sentit estricte de la paraula” a diverses administracions del país, principalment a la Generalitat. Els socialistes parlaven d’una situació al barri “agreujada” arran de les ocupacions i reclamaven més recursos econòmics i policials per combatre xacres com la venda de droga, la situació del bloc Venus -pendent d’enderroc des del 2002- o la gestió dels pisos de titularitat pública de l’Ajuntament de Sant Adrià.
Per la seva banda, les entitats veïnals de la Mina se senten desemparades i denuncien que no tenen cap interlocutor a l’Ajuntament després que el tercer tinent d’alcaldia, Juan Carlos Ramos, dimitís com a regidor de la Mina a finals de juny, arran de la seva detenció.
En definitiva, l’Ajuntament continua sense pronunciar-se públicament des de fa dos mesos i fonts del consistori han respost les peticions d’aquesta publicació amb silenci. “Quan hi hagi alguna novetat ho comunicarem”, asseguren.
