A Badalona, qui s’avorreix és perquè vol!
Ja fa temps, algú va parlar de la mediocritat i manca de lideratge de la majoria dels dirigents polítics locals.
Això ens explica l’abandó i la poca consideració que es tenia de la nostra ciutat des d’altres institucions.
-Ni punxem ni comptem per res i així ens va: a empentes i rodolons -deia.
És cert que sempre hi ha hagut qui ha parlat i reclamat als governs de la Generalitat i de l’Estat el deute històric que tenen amb Badalona, però mai no s’ha aconseguit, tampoc ara, que ens escoltin.
I no ens referim només a infraestructures imprescindibles i necessàries per al desenvolupament econòmic, sinó també a equipaments, ja siguin socials, culturals, educatius… En fi, equipaments de tot tipus que milloren la qualitat de les nostres vides.
Doncs bé, ara resulta que, segons alguns, la mediocritat no només és una facultat dels dirigents polítics sinó i sobretot dels treballadors de l’Ajuntament.
Sembla que en els sistemes de selecció de personal utilitzats fins ara pel nostre Ajuntament no han primat els mecanismes meritocràtics sinó mecanismes més flexibles -endolls, dirien alguns- que han obert la porta a “un model clientelar de caràcter social i polític”.
Això ens explica -diuen alguns dels càrrecs de confiança de l’actual govern consultats, els mèrits i la capacitat dels quals se’ls suposa- que, a través d’aquest sistema, la mediocritat professional sigui el que predomina en la majoria dels nostres empleats públics locals.
És més, afirmen aquests “experts”, el model d’organització del nostre Ajuntament no només és caòtic sinó que, de fet, és un no model.
Possiblement es basen en un estudi encarregat per l’actual govern municipal a un equip d’experts dirigits per eminents professors del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra, en el qual es diu que actualment hi ha una “desmotivació dels treballadors, en general, per la manca de lideratge institucional, per l’absència de valors públics i institucionals, per la politització excessiva de l’administració, per l’actual crisi econòmica, política i institucional, etc.”
En conseqüència: la culpa és dels treballadors i no dels càrrecs electes!
Tanmateix, aquest estudi, fet públic aquests dies, també afirma que, “de fet, bona part dels empleats públics perceben l’actual canvi polític més com una oportunitat que com una amenaça”. Però… No hi ha lideratge institucional, és a dir polític.
Per tant, els que culpen els treballadors municipals de ser els responsables d’una gestió deficient s’haurien de pensar ben bé el que diuen. Que s’ho facin mirar.
Els que tenim una certa experiència laboral a l’administració pública sabem que, encara que a tot arreu hi ha qui passa de tot, en general els treballadors volen fer bé la seva feina.
Són precisament els que defensen la privatització dels serveis públics els que desacrediten i menyspreen la imatge de la funció pública per justificar la gestió privada.
Altres, que han tingut responsabilitats polítiques, reconeixen que la culpa mai no pot ser només, en tot cas, dels treballadors. Són els càrrecs electes i els seus càrrecs de confiança, encara que hi ha a qui no li agrada anomenar-los així, els que han d’assumir la seva incompetència.
Difícilment la responsabilitat d’aquest desgavell administratiu, com és el cas de l’Ajuntament de Badalona, pot ser atribuïda a les persones professionals que hi treballen i ho demostren cada dia intentant fer tan bé com poden la seva feina amb molta dedicació i, de vegades, insuficients mitjans.
Portem dos anys del govern del canvi i, no només no s’han solucionat els problemes i els dèficits que s’arrosseguen des de fa anys, sinó que s’agreugen per la manca de voluntat política de tots aquells que tenen la responsabilitat i el deure d’aconseguir que el nostre Ajuntament funcioni cada dia millor.
Per sort, encara hi som a temps. Capgirar-ho tot és possible. El més llarg i prim, parent d’en bufa, no perd el temps.
Només cal posar-hi el coll i no buscar excuses de mal pagador o explicar-nos sopars de duro.
