Ens arriba la notícia que l’Ajuntament d’Olot ha dedicat més de 800.000 euros en ajuts al lloguer per a l’habitatge. Algú coneix la xifra que el de Badalona ha destinat a resoldre els problemes d’allotjament que hi ha a la nostra ciutat?
S’ha aplicat l’ordenança contra els pisos buits i s’han sancionat als grans tenidors per especular amb un bé de primera necessitat com ho és l’habitatge?
L’any 2014 el total de catalans en situació de risc de pobresa era del 20,9%, sent la població menor de 30 anys la més afectada –un 28,8% de la població de menys de 16 anys pateix aquest problema. Possiblement la situació a Badalona sigui encara pitjor.
Crida l’atenció de tots els informes consultats que si bé l’any 2014 les persones aturades eren les que més patien aquesta situació, a l’actualitat la proliferació d’ocupacions precàries ha fet emergir el fenomen dels treballadors i treballadores que, encara tenir feina i una retribució, cada dia són més pobres.
Per això està més que justificat que els ajuntaments destinin recursos a evitar l’exclusió social dels seus ciutadans. El primer que han de fer ha de ser atendre les necessitats de les persones, en cap cas amortitzar el deute amb els bancs, responsables de l’estafa anomenada crisi.
També s’ha fet públic que l’Ajuntament de Badalona ha tancat l’exercici de 2016 amb un superàvit de 21 milions d’euros. Segons la Llei “Montoro” aquest estalvi s’ha de destinar a amortitzar el deute bancari que, segons el mateix Ajuntament, arriba als 81,9 milions.
El govern del PP va incrementar el deute l’any 2012 en 41 milions i va tancar l’exercici d’aquell any amb un deute de 137.484 milions, la qual cosa va ser considerada com un despropòsit per tots el grups municipals i van instar al PP a emprendre accions legals per aconseguir declarar nul i il·legítim aquets deute. L’any 2016 es va reduir el deute en un 9% respecte al 2015. A l’actualitat l’Ajuntament només té un deute de 81,9 milions d’euros i, sinó s’aconsegueix canviar el destí de l’estalvi -21 milions d’euros-, es podria reduir a tan sol 60,9 milions. De continuar així, el govern actual eliminarà el deute en aquests quatre anys.
Demano perdó per aquest ball de xifres, però són necessàries per entendre les prioritats del Govern Central i la submissió de molts a unes mesures que defensen els interessos dels bancs per sobre de les necessitat de la ciutadania.
Ja fa temps alguns des de fora de l’Ajuntament van denunciar la perversió del mecanisme del deute que tenia el seu origen en els elevats interessos -superiors al 7%- que les administracions públiques havien de pagar als bancs, mentre que Banc Central Europeu finançava al sector financer a un 1% d’interès.
Ara el nostre govern diu que vol destinar aquest superàvit a incrementar el pressupost destinat a polítiques socials i sostenibles en lloc de pagar el deute bancari. Però com s’explica que el govern estalviï tants diners en un any en el qual s’ha incrementat la pobresa i s’han multiplicat les demandes d’ajudes? Perquè s’ha de recórrer a forçar la legislació i buscar eines per no complir la llei? Què passarà si el Govern Central no accepta les demandes de l’ajuntament i exigeix que l’estalvi es destini a amortitzar el deute?
No hagués estat més útil i pràctic no estalviar i així ara no tindrien aquest litigi?
Podrien continuar amb més preguntes però, a vegades, sembla que hi ha a qui li preocupa més un titular que gestionar bé els nostres diners i solucionar els problemes de la gent.
