La plaça de la Vila de Badalona i la Biblioteca Font de la Mina de Sant Adrià estan separades per 5 kilòmetres. Una distància que equival a 6 anys de diferència pel que fa a l’esperança de vida dels veïns que viuen en una zona i l’altra. Mentre que els badalonins que viuen al centre viuen una mitjana de 85 anys, els adrianencs que resideixen a la Mina o al Besòs en viuen només 79. Tot plegat, segons dades del 2015 del Sistema de Salut de Catalunya.
Unes xifres que reflecteixen com els veïns que viuen als barris del Centre, Progrés, Llefià o Dalt la Vila de Badalona tenen una de les esperances de vida més altes del país –al voltant dels 85 anys–, mentre que Sant Roc, la Salut o Gran Sol registren algunes de les més baixes, rondant els 80.
En la majoria dels casos, les zones on la gent viu més anys també són les que tenen un nivell econòmic més alt. Per exemple, segons les dades del Sistema de Salut, els barris més cèntrics de Badalona són quatre cops més rics que Sant Roc.
A GRAMENET, MENYS POLARITAT
A Santa Coloma hi ha menys polaritat entre els barris. Els extrems els marquen Singuerlín, amb 81,3 anys, i Fondo, amb 84. Pel que fa a la mitjana de la ciutat, els colomencs tenen una esperança de vida de 82,8 anys, exactament igual que a Badalona.
Sant Adrià, en canvi, és un altre exemple de polaritat. Mentre que a la Mina i al Besòs els veïns viuen una mitjana de 79 anys, al centre de la ciutat i als barris de la Catalana o Sant Joan Baptista l’esperança de vida ronda els 83. Una xifra similar a la registrada a Montgat i Tiana, on els veïns viuen de mitjana gairebé 84 anys.
MÉS RECURSOS PÚBLICS
La comarca reclama des de fa temps revertir les retallades que han patit els centres de salut, que tendeixen a col·lapsar-se, com per exemple durant la darrera epidèmia de grip.
Per ara, el Govern ha promès destinar 3 milions d’euros a les zones que menys finançament han rebut. Al Barcelonès Nord, algunes coincideixen amb les que tenen l’esperança de vida més baixa, com Sant Roc, Gran Sol o la Salut.
Els experts alerten que les
desigualtats són preocupantsEl director de la Fundació Salut i Envelliment, Antoni Salvà, explica a aquesta publicació que les desigualtats en l’esperança de vida en funció del lloc de naixement “són una realitat coneguda des de fa temps”. Tot i això, Salvà alerta que “tenen un origen estructural” i que són “preocupants”.
El director d’aquesta fundació vinculada a la UAB apunta que l’origen d’aquestes xifres “va més enllà de la crisi”, ja que hi eren “abans d’ella i hi seran quan s’acabi”.
Per intentar mitigar aquestes desigualtats, Salvà considera que cal impulsar “actuacions a gran escala, relacionades amb l’ensenyament, l’educació i l’habitatge, i mesures sobre els individus que facin que les persones amb l’esperança de vida més baixa tinguin més coneixements en matèria de salut i puguin tenir uns hàbits més saludables”.
Per últim, apunta que la decisió del Govern de destinar 3 milions d’euros a les zones amb menys finançament “és important perquè els centres d’aquestes zones fan front a una càrrega superior i, al mateix temps, reconèixer que hi ha entorns desafavorits ja és important”.
