Hi ha persones que afirmen que en una societat basada en la defensa de l’estat del benestar la prioritat principal dels governs municipals hauria de ser assegurar l’existència i el funcionament dels serveis col·lectius i socials.
Ara bé, tothom és conscient que els recursos dels ajuntaments són limitats i difícilment es poden atendre totes i cadascuna de les competències que els assigna la llei.
Si, a més a més, tenim en compte que les demandes dels veïns, en primer lloc, es dirigeixen a l’administració més propera, és evident que el diàleg per decidir i prioritzar les actuacions del govern és més que necessari, com també ho és aconseguir la col·laboració i la participació activa del veïnat per canalitzar les demandes a les administracions que correspongui.
És cert que, possiblement, són pocs els veïns que saben quines són les competències municipals. És més, segur que la majoria de la ciutadania no sap quins són els responsables polítics de cadascun dels diferents àmbits de govern local.
Per això és important la funció pedagògica del govern per empoderar la població i aconseguir que siguin els veïns els actors principals en la millora del benestar de les persones. I això s’aconsegueix, no només sortint als mitjans, sinó, i sobretot, reunint-se amb les entitats i els veïns, informant-los, escoltant-los, concertant objectius, planificant i prioritzant les actuacions, avaluant resultats. En definitiva, amb un programa transparent i predicible.
Un bon govern local ha de saber escoltar a tothom i ha de treballar prioritzant els interessos de la majoria, tot i que a vegades no coincideixin amb el seu ideari polític i, sobretot, ha d’actuar per sobre de qualsevol ideari personal.
Capacitat i eficàcia han de ser qualitats imprescindibles en l’acció de govern com també el veïnat ha d’assumir la seva responsabilitat i s’ha d’implicar a l’hora d’exigir i identificar els problemes.
El conformisme i la complaença per part del govern en tot allò que considera important no Es pot considerar encertat si no es té en compte l’opinió de la majoria de la població.
Tothom sap que la majoria dels governs locals tenen interessantíssims plans de millores urbanístiques i socials amagats als calaixos i que mai duran a terme.
Ningú vol renunciar als grans projectes -realitzats per experts consultors- que, segons diuen, transformaran les ciutats i aconseguiran millorar el benestar de les persones.
A quin alcalde o alcaldessa no li agrada convocar una roda de premsa per presentar un projecte que, segons ells, posarà fi als vells problemes, problemes que altres no han sabut solucionar?
Algú ha vist alguna vegada una nota de premsa oficial admetent una errada i demanant disculpes als veïns? Mai s’equivoquen els que governen?
El conformisme per criteri, el silenci per principi i l’absència de capacitat crítica per part d’una majoria social -característiques de la població més vulnerable- són un bon caldo de cultiu per al populisme més excloent.
Per això, els bons governs no poden ignorar ni interpretar satisfactòriament aquest comportament social i continuar actuant pensant en els seus i no en una majoria que escolta i vota.
Mai no s’ha d’oblidar que es mana obeint i el govern ha de servir per a millorar la qualitat de vida de les persones. I això s’aconsegueix, també, eliminant la brutícia dels carrers, millorant el manteniment dels equipaments, garantint la seguretat, dignificant el transport públic, donant suport al petit comerç, prioritzant polítiques socials, lluitant contra l’atur… En definitiva, millorant tot allò que ens ajuda a viure amb dignitat.
