Línia Nord tenia concertada una entrevista amb Aitor Blanc el 12 de desembre a dos quarts de dotze del matí. Dues hores abans, però, els Mossos d’Esquadra el van detenir després que rebutgés anar a declarar per la crema de fotos del rei. Nou dies després ens atén al despatx del grup municipal de Som Gramenet.
Esperava que 300 persones s’apleguessin el dia de la seva detenció a la plaça de la Vila per donar-li suport?
Em va sorprendre la resposta de Santa Coloma. Impressionava la quantitat de gent que hi havia. Sobretot les entitats de caires polítics molt diferenciats que eren allà.
Entrava dins les previsions que els traslladessin fins a Madrid?
Ens va sobtar bastant, tenint en compte que la citació per declarar preveia que ho féssim a través de videoconferència. Hi ha la voluntat política d’intentar que això afecti les persones psicològicament. Tantes hores tancat, amb la incertesa de no saber on et porten, emmanillat tota l’estona des de Sant Andreu de la Barca a Madrid… En aquell moment t’afecta.
Ara està en llibertat amb càrrecs. Si finalment hi ha judici, tornarà a rebre una citació. La desobeirà?
Davant de cada situació prendrem la decisió que pertoqui i, fins que no tinguem la citació, no ho decidirem. Ara bé, el lema de la campanya que hem engegat és Ni rei ni por. Desobeïm, per tant, en principi la línia anirà en aquest sentit. La desobediència es pot aplicar d’una manera o una altra en cada moment.
Rebobinem fins a l’Onze de Setembre passat. Quan va agafar l’encenedor i va cremar la foto de Felip VI, era conscient del que podia passar?
Hi havia 400 persones cremant fotos. Que hi hagués alguna represàlia era possible, però no enfocada a cinc persones en concret. A més, cal tenir en compte que l’origen de la investigació és una actuació d’ofici dels Mossos d’Esquadra, al nostre entendre amb la utilització de fitxers policials il·legals.
Quin objectiu perseguien amb la crema de fotos del rei?
Era una acció reivindicativa i de rebuig a la monarquia, com a símbol d’opressió cap al poble català.
Ho tornaria a fer?
Sí, ho tornaríem a fer. La lluita antifranquista ja cremava fotos del rei.
La crema de fotos ha rebut crítiques des de dins del propi moviment independentista. Se’ls ha retret que això juga més en contra que a favor d’eixamplar la base sobiranista. Què en pensa?
Les crítiques vénen sobretot dels sectors convergents, ara del PDECat. S’ha d’eixamplar l’independentisme, és cert, però s‘ha de fer des de l’esquerra. Aquesta és una actuació clarament republicana. Molts sectors socials d’esquerres poden compartir-la o no però hi acaben donant suport. El que no eixampla la base social de l’independentisme són els pressupostos que el govern ha portat a tràmit.
L’independentisme no es pot ampliar més cap a la dreta?
Què hi ha a la dreta del PDECat? En canvi, a l’esquerra hi ha molts actors. Per exemple, el nou partit de l’entorn dels ‘comuns’ o molts moviments socials que estan treballant al carrer.
Seguint amb la crema de fotos, potser les crítiques es fan més per les formes que pel fons.
Hi ha sectors de gent d’ordre que rebutgen tocar qualsevol símbol, però cadascú fa política de la manera que creu més adient.
En aquest sentit, dimarts a Badalona es van estripar fotos de l’alcaldessa Dolors Sabater. No li genera rebuig això?
No ho sabia. Sincerament no m’agrada que estripin la seva foto però no portaré a judici ningú per això.
L’episodi de la crema de fotos ha tensat la relació entre el govern de Junts pel Sí (JxSí) i la CUP. Això els va bé perquè el discurs cupaire tingui més presència mediàtica?
Quan fas una acció és perquè tingui ressò, però aquesta no s’ha fet per tensar l’independentisme, sinó per mostrar rebuig a la monarquia. Qui ha creat tensió són, en primer lloc, els mitjans de comunicació i, per altra banda, gent que pot estar en l’entorn de JxSí i que no li interessa treballar amb sectors anticapitalistes.
Només creen tensió els mitjans i JxSí?
La CUP intenta mostrar els límits de les accions del Govern. Els Mossos han investigat d’ofici la crema de fotos. Sense un control polític clar sobre els Mossos, qui garanteix que el referèndum es pugui fer?
JxSí i la CUP poden arribar a un punt de consens sobre la desobediència?
Seria l’adient, però personalment ho veig complicat. No es tracta tant que les dues parts arribin a un consens, sinó que l’ANC i Òmnium, que han encapçalat les mobilitzacions de la societat civil els darrers anys, intentin establir una estratègia desobedient que no recaigui només en els partits i les institucions. La institució pot desobeir, però si des del carrer no es treballa en la mateixa línia, no serveix de res.
De tota manera, per molt que el carrer pressioni, què passarà si la institució no està disposada a desobeir?
Qui té la paella pel mànec és JxSí. O tirem pel dret o no. Fa molts anys que parlen d’estructures d’estat. Els cossos de seguretat en són una d’important, i si no la tens controlada, t’impedirà fer passes per construir un país nou.
La CUP té pensat algun pla B?
Ara mateix ho desconec.
Situem-nos a Santa Coloma, on els independentistes són minoria…
Bé, el 9N a Santa Coloma van haver-hi més d’11.000 vots pel Sí-Sí.
En qualsevol cas, l’independentisme no és majoritari. El fet que el cap de l’oposició estigui encausat per cremar fotos del rei serà difícil de gestionar per Som?
Nosaltres venim de les lluites i mobilitzacions al carrer i no canviarem la nostra manera de fer per estar als despatxos de l’Ajuntament. A més, dubto que afecti gaire, perquè entre juny i juliol farem el relleu de regidors.
Tot i que els darrers dies ha estat protagonista per la crema de fotos del rei, el seu dia a dia se centra en la política municipal. Dilluns es van aprovar definitivament els pressupostos de l’Ajuntament i Som hi va votar en contra. Què hi troba a faltar?
Al Fòrum Ciutadà del procés participatiu hi havia només onze veïns. A banda, no s’hi han inclòs al·legacions de l’oposició. Per això no cal fer un procés participatiu.
El govern local pot fer més coses amb les competències que té?
Sí, sobretot canviar la forma de treballar. Cal buscar altres mecanismes de participació i buscar un model de ciutat clar, que ara no hi és.
Tot i això, Som i PSC han votat en el mateix sentit pel que fa a la reclamació de la residència o la remunicipalització de l’aigua. Això demostra que poden treballar plegats?
No diem que no s’hi pugui treballar. Intentem fer aportacions, que normalment no accepten, però podem treballar conjuntament amb qualsevol organització. En el cas de la residència, estem treballant junts perquè el carrer ha fet que així sigui.
El carrer també es va bolcar amb vostè després de la seva detenció però Pedro Cano va ser l’únic regidor del PSC que va assistir a la concentració del dia 12. Li hauria agradat rebre més suport de l’executiu de Núria Parlon?
Més enllà de la concentració, podrien haver estat al costat d’un càrrec electe jutjat per una causa política. Dilluns van permetre l’aprovació de la moció de suport amb una abstenció, però ha estat un suport minso.
