Feia temps que no visitava els encants. A Badalona, com passa a la majoria dels pobles de tot arreu, és tradicional la instal·lació d’aquest tipus d’activitat comercial a l’aire lliure. S’hi pot trobar qualsevol cosa a un preu raonable, sempre que no busquis qualitat ni marques originals. En temps de crisi són els llocs més visitats per una població amb poc poder adquisitiu.
Un dissabte qualsevol, als encants de la Salut pots escoltar coses com aquestes:
-Compra’m alguna cosa que m’avorreixo.
-Aquí ho tenim tot més barat que a Andorra.
-Va, que només em queden quatre coses i vull plegar.
-Amb aquestes sabates mai no et cansaràs de caminar.
Això, i moltes altres expressions d’allò més originals, ho escoltaràs per boca dels paradistes legals. Però hi ha un mercat paral·lel que també t’ofereix els seus productes, normalment de primeres marques, a uns preus de ganga. Però aquests venedors utilitzen altres estratègies i expressions.
–Chaneles, tinc chaneles molt barats.
-Calces per a senyores delicades.
-Mitjons, com els que utilitzen els millors esportistes, a preus de ganga.
Tanmateix, el que ens va cridar més l’atenció va ser el que va cridar una dona jove d’ètnia gitana al seu fill d’uns tres anys mentre mostrava el producte a un potencial comprador:
–Chiquillo, vine que se te van a llevar los paios.
Això passa a Badalona l’any 2016 i, si no tots, la majoria dels que venen i visiten els encants són veïns de la ciutat. I els visitants no només són els que viuen per damunt de l’autopista, també hi trobaràs veïns del Centre. Al cap i a la fi, la maleïda crisi ens afecta a la majoria i hem de buscar els productes més assequibles encara que sigui als encants.
