Si bé és cert que la condemna dels actes de genocidi és un tema complex i controvertit que ha estat objecte de debats internacionals durant molts anys, també ho és que la Convenció sobre la Prevenció i la Sanció del Delicte de Genocidi, adoptada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 1948 (que defineix el genocidi com qualsevol dels actes comesos amb la intenció de destruir, totalment o parcialment, un grup nacional, ètnic, racial o religiós), estableix que els estats signataris han de prevenir i castigar els actes de genocidi. Ara bé, la implementació d’aquest acord i la resposta dels estats davant els actes de genocidi ha estat inconsistent i sovint afectada per la política internacional i els interessos nacionals.
És una preocupació compartida per a moltes persones i organitzacions d’arreu del món el rebuig a l’increment de les despeses militars, així com la venda d’armes a països que no respecten els drets humans, ja que aquesta pràctica planteja seriosos interrogants ètics i legals, i ha estat objecte de debat i crítica.
Organitzacions internacionals com Amnistia Internacional han denunciat repetidament la venda d’armes a “països dubtosos”, afirmant que no hi ha garanties que aquestes armes no es facin servir per a la violació dels drets humans. A més, el Tractat sobre el Comerç d’Armes, promulgat el 24 de desembre de 2014, estableix que els països signataris no han d’autoritzar la transferència d’armes a aquells països que infringeixin els drets humans.
La venda d’armes a països amb antecedents de violacions dels drets humans no només contradiu els principis ètics, sinó que també pot contravenir les obligacions legals internacionals. Per això, els governs han de trobar un equilibri entre la seguretat nacional, les relacions internacionals i el respecte pels drets humans.
La transparència i la responsabilitat són essencials per assegurar que les polítiques de venda d’armes no contribueixin a l’opressió o a la violència. La pressió pública i la vigilància de les organitzacions de la societat civil juguen un paper clau en la promoció d’un canvi en aquest àmbit. És important que els ciutadans continuïn informant-se, debatent i exigint als seus governs que actuïn de manera responsable i ètica en el comerç internacional d’armes.
Les resolucions de les Nacions Unides, com la recent resolució de l’Assemblea General que demana la fi immediata de la guerra a Ucraïna, o la resolució del Consell de Seguretat que exigeix un alto el foc immediat a Gaza, com a mínim, durant el Ramadà, són exemples dels esforços per aturar els conflictes i protegir les poblacions civils. Tanmateix, l’aplicació d’aquestes resolucions sovint es veu obstaculitzada per la manca de voluntat política o per la incapacitat de les Nacions Unides per fer complir les seves pròpies decisions.
És evident que la violència té efectes devastadors en les persones i les comunitats. Tot i això, és important reconèixer que la responsabilitat no sempre és igual i els actes de violència han de ser rebutjats sense importar el seu origen. Condemnar la violència en totes les seves formes és un principi fonamental per a la convivència pacífica i el respecte mutu en la societat.
Mai hem d’oblidar que les guerres afecten desproporcionadament els sectors més vulnerables de la societat, com les dones i els infants. Aquests grups sofreixen no només la pèrdua de vides, sinó també la destrucció de les seves llars i mitjans de vida, i sovint són els últims a rebre ajuda humanitària i suport per a la reconstrucció. Per això, el diàleg constructiu i la recerca de solucions pacífiques són essencials per resoldre conflictes i prevenir crims i morts en situacions de guerra. La justícia i l’equitat han de ser la base per mesurar les accions i reaccions davant situacions d’abús de poder, assegurant que els més vulnerables siguin protegits i que la seva veu sigui escoltada en la recerca de la pau.
El camí cap a la pau i la justícia és complex i ple d’obstacles, però la comunitat internacional ha de treballar per trobar solucions duradores i els tribunals internacionals, com el Tribunal Penal Internacional, han de jugar un paper clau en la persecució dels crims de guerra i el genocidi, tot i que s’enfrontin a desafiaments significatius.
La responsabilitat de protegir les poblacions civils i de garantir que els responsables de crims atroços siguin portats davant la justícia és una tasca col·lectiva que requereix la cooperació i el compromís de tots els estats. Un altre món és possible.
