La Penya toca el cel i puja a Lliga Femenina

L’esport és un univers íntim amb moments puntuals que són públics. Només les jugadores i el cos tècnic de la Penya saben de primera mà els cops, les llàgrimes, la resiliència, la química i les bromes que els han portat a viure aquest moment màgic, tot un ascens a Lliga Femenina. Una fita històrica.

Quan, a les 19.36 hores del ja etern diumenge 5 de maig de 2024 l’àrbitre Alejandro Pellitero va xiular el final del matx, Mariona Teixidó (Manresa, 1995), capitana verd-i-negra, llença la pilota ben amunt, al cel, des d’on somriu Xavi Villanueva, traspassat 322 dies abans. El directiu, clau en la millora i el creixement de la secció femenina, participa en la celebració. L’entrenador Jordi Vizcaíno i Miqui Calderón, un dels seus ajudants, sostenen amb una mà una samarreta de Villanueva amb el dorsal 2 que han col·locat a sobre d’un cartell amb un missatge tan somiat i perseguit: “Benvingudes a la Lliga Femenina”.

Un cartell que la capitana ha mogut d’esquerra a dreta fins a alçar-lo ben amunt, amb el grup imitant-ne els moviments, com marca la tradició. I el mateix ha passat amb l’enciamera, el trofeu que acredita al Joventut Club Badalona com a campió de la Final a Quatre de la Lliga Femenina Challenge d’Estepona, a Màlaga. Les badalonines acompanyaran el Fundación Navarra Baloncesto Ardoi, campió de la Lliga regular, a la màxima competició estatal.

El paper de Villanueva

“El Xavi —Villanueva— ha sigut una part molt important d’aquest projecte femení i el tenim molt present”, li explica Teixidó a Albert Guerra, a Ràdio Ciutat de Badalona. Segur que a la capi li seria impossible endreçar la quantitat d’imatges que està revivint al seu cap. Records de fa molt temps i també de fa una estona que intenta traduir en paraules: “No em crec què està passant. Fa tres anys que ho intentem i veure que finalment tenim recompensa no té preu”.

Teixidó és una figura clau en el grup, en els aspectes esportius i en els humans. Guia i acompanya, i és l’exponent de l’estima a un escut: “Una altra jugadora potser no hauria volgut entrar en els últims segons si no havia jugat abans, però jo sí. Soc molt de la Penya i l’ascens em fa molt feliç”. En aquest sospir —10,3 segons per a la televisió de la FEB i 7 per a l’estadística oficial— li dona temps a recuperar una pilota, que després llença al cel.

“El temps és l’espai entre els nostres records”, defensava l’escriptor suís Henry F. Amiel. I els aficionats de la Penya i els de l’amfitrió, el CAB Estepona, no podran oblidar mai què va passar després del ganxo de Nneka Ezeigbo, que posava el 55-44, quan quedaven 6m 5s per al final. Set punts gairebé consecutius de Conchi Satorre han fet embogir el pavelló José Antonio Pineda. La festa local sembla molt a prop.

La Penya està col·lapsada. Només ha anotat un punt en l’últim quart, un tir lliure de Laura Piera, que sap veure a Alima Dembelé. El marcador, però, no suma la cistella, de dos punts, ni contempla algunes faltes personals anteriors. És un problema que cal solucionar i que atura el partit més de 15 minuts. Una pausa inesperada per a tothom i que Vizcaíno, el cos tècnic i les seves jugadores gestionen a la perfecció. És un moment en què Deva Bermejo, la més petita del grup (1,67 metres), es fa immensa i és capaç de liderar el grup, anotar desequilibrada un contraatac o tenir la sang freda per protestar que el sol que entra per una espècie de finestra li està dificultant la visió. Necessita, si us plau, que solucionin la molèstia. Ho fan.

L’equip s’ho creu. Dembelé, amb un triple i un dos més u decisius, acabarà guanyant-se ser l’MVP de la Final a Quatre, Piera demostrarà la seva clarividència i Helena López arrodonirà un epíleg d’ensomni. Del 55-44 s’ha passat al 55-64, un parcial de 0-20 memorable per a les visitants i descoratjador per a les amfitriones.

Segons ascens per a Vizcaíno

Per a Jordi Vizcaíno és el seu segon ascens a Lliga Femenina després del de fa set anys amb el Bàsquet Femení Sant Adrià, en el seu últim matx com a tècnic lila. “Ens hem queixat molt de la instal·lació i de moltes coses, i el [problema amb el] marcador ens ha permès fer uns quatre minuts de reunió amb el cos tècnic per decidir què havíem de fer i ens hem llençat a la piscina. Elles hi han cregut i, mira, ens n’hem sortit molt bé”, celebra el lloretenc, també en declaracions per a la ràdio badalonina.

“Tenim una espineta clavada amb el CAB Estepona”, destacava el dia anterior, dissabte i a Pablo Romero per a la FEB, Helena López, just després de ser decisiva en el triomf per 59-54 a semifinals contra La Cordà de Paterna de Glòria Estopà, l’equip que les havia eliminat el curs passat a quarts de final.

La Penya no només havia perdut els dos matxs del curs contra el CAB Estepona, sinó que era el rival que l’havia superat amb més claredat aquesta temporada (78-58 el passat 26 de novembre). A l’Olímpic les badalonines havien caigut per 62-67 després d’una única cistella en l’últim quart, obra d’Inés Santibáñez, que no va poder jugar la final perquè es va fer mal a la fàscia del peu a semifinals i va sumar des de la banqueta com va poder. Igual que ha fet tot el curs Marina Aviñoa, lesionada al Mundial sots 19 i que no ha pogut disputar cap minut, però sí ha estat una figura imprescindible per al grup. Serà una gran psicòloga i precisament l’endemà d’aquesta històrica fita tenia un examen a primera hora.

“Qui juga? La Penya! Qui mana? La Penya! Qui juga? Qui mana? La Penya!” es tornarà a sentir la pròxima temporada a l’Olímpic. Aquest cop, però, l’himne omplirà el pavelló en partits de la Lliga Femenina, la màxima categoria. “Estic emocionadíssima. Ha estat un any molt dur…”, s’obre Lorena Segura. “Ha estat increïble. La fe que han tingut les jugadores quan perdíem per 11 punts m’ha deixat sense paraules. Ha estat molt bèstia”, tanca, emocionat, el president Juanan Morales, per a Ràdio Ciutat de Badalona.