El mölkky abraça la inclusivitat

“Soc una fan de la vida que vol assaborir al màxim cada segon”, es descriu, amb un somriure als ulls, María del Puerto Méndez (l’Hospitalet de Llobregat, 1964). Fa anys que lluita contra “el pitjor dels lupus”, que l’ha afectat un pulmó, la vista o, “com pots veure”, les cames. La cadira de rodes no li impedeix gaudir del seu últim descobriment. Està a punt de llençar una peça de fusta i d’intentar fer caure la bitlla que porta el número 8. “Miguelín, et guanyaré! Un, dos… Tres! Som-hi!”, repta un rival i amic. Un altre Miguel, en aquest cas Lecina, el marit de l’hospitalenca, no perd detall de l’escena.

Quan la Mari, com la coneixen al Club de Bitlles Termites Llefià, tomba la bitlla que volia, riu, crida i aixeca els punys ben amunt. “Aquí puc ser jo i no em sento limitada. Jugo com la resta i fer-ho en un ambient familiar i amb bon rotllo ho fa encara més especial. Som una pinya”, continua Méndez, una eterna activista del barri com a membre de l’Associació de Veïns i Veïnes de Sant Antoni de Llefià o de la Comissió de Cultura.

S’ho està passant pipa en l’exhibició de mölkky —les bitlles finlandeses— a les pistes de l’entitat badalonina. Eren poc més de les 11 del matí del diumenge 7 d’abril i per a molts i moltes de les presents aquest era el seu primer tastet d’un joc que t’atrapa de pressa.

Un somriure contagiós

Méndez té un somriure llarg i contagiós, no perd “mai” l’esperança ni la curiositat, i li està “eternament agraïda” a Joan Legua, president de les Termites de Llefià: “Com no puc jugar a bitlles catalanes, perquè els bitllots pesen molt i no arribo a poder fer caure les bitlles, en Joan ha apostat pel mölkky. I ja veus com m’ho passo de bé. Animo tothom que provi aquest joc, tingui les capacitats que tingui”.

El Club de Bitlles Termites Llefià i el Club de Bitlles Cerdanyola promouen el ‘mölkky’

Per a Legua, les bitlles finlandeses són “encara més inclusives” que les catalanes, on es reuneixen diferents generacions, però el reglament no contempla que el llançament es pugui fer en cadira de rodes. Per això, les Termites de Llefià i el Club de Bitlles Cerdanyola han unit les seves forces per promoure el mölkky, que sí que ho permet. El pròxim 19 de maig i a Torre Mena, n’hi haurà com a mínim un campionat obert. També es jugarà la final de la Lliga alternativa de bitlles catalanes, on els i les participants llencen els bitllots des de la distància que poden.

“Et dono una exclusiva: aquest any, potser a la tardor, organitzarem la primera Lliga de mölkky de Catalunya. Juan Portillo, el regidor d’esports, ja ens ha confirmat l’espai: serà a la plaça Pompeu Fabra, a Badalona”, celebra Legua.

Jordi Barbé (Barcelona, 1955), president del Club de Bitlles Cerdanyola i nascut a la Clínica ‘La Previsión Ferroviaria’ d’Horta, el mira amb admiració. Tots dos tenen una energia infinita. Es retroalimenten.

“Fa 11 o 12 anys mon fill, en Lluís, em va regalar un joc de mölkky, en un moment en què jo tenia altres centres d’interès. Feia castells amb els Minyons de Terrassa”, recorda Barbé, que gràcies a uns ja excompanys castellers va descobrir les bitlles catalanes. L’hortenc no es podia imaginar que temps després —el juny de 2023— seria un dels artífexs de la fundació del Club de Bitlles Cerdanyola. Aquell mes, buscant coses a casa, Barbé va trobar l’obsequi del seu fill i va documentar-se sobre què era allò del mölkky. Va descobrir, per exemple, que és una versió més moderna i accessible d’un joc anomenat kyykkä. Durant les vacances va jugar molt a les bitlles finlandeses amb la dona, la Montse, i la filla, l’Iris. Els va encantar als tres.

L’objectiu del joc

Es pot jugar individualment, per parelles o en equips de fins a sis membres, i l’objectiu del joc és aconseguir 50 punts exactes. Si el jugador/a o l’equip supera aquesta xifra, perdrà 25 punts de cop. “Així, si tens 42 punts, hauràs de tombar la bitlla 8, o la 2 i la 6, o la 3 i la 5… Si tombes més d’una bitlla, sumaràs el nombre que hagis fet caure i no el número que tinguin escrit… Si et calen 8 punts fins a arribar a 50, potser podries fer caure la 6 i després dues bitlles més. El mölkky és punteria, aritmètica i estratègia”, intervé el president del Club de Bitlles Cerdanyola. Si dos participants empaten a 50 punts en la mateixa ronda, hauran de disputar un desempat. El matx es pot disputar al millor de tres, cinc o set sets o sumant els punts obtinguts a tots els sets.

“És un joc de punteria, aritmètica i estratègia”, diu Barbé, president del club cerdanyolenc

El terreny de joc del mölkky és de 10 metres de llargada per 4 d’amplada. La peça que es llença es diu com el joc, mölkky, està feta de fusta i té uns 55 mm de diàmetre i 225 mm de longitud. Hi ha 12 bitlles numerades de l’1 al 12 que s’han de col·locar en quatre files horitzontals unides —com si fos una pinya—, en aquest ordre i d’esquerra a dreta: la primera fila, 1-2, la segona, 3-10-4, la tercera, 5-11-12-6 i la quarta i última, 7-9-8. Cada bitlla té un diàmetre d’uns 55 mm i la seva part més alta fa 150 mm i la més baixa, 95.

Les bitlles s’escampen

Qui comença la partida llença des d’una distància de 3,5 metres i apunta directament a la pinya de bitlles, per obrir-la, com si fos el billar. Si en tomba dues, per exemple, la 2 i la 4, sumarà dos punts. Si en fa caure una, obtindrà els punts que figurin a la bitlla, que haurà de tornar a aixecar just on ha caigut. A poc a poc, per tant, les bitlles es van escampant pels impactes i poden arribar a estar fins a 10 metres del punt de llançament.

Una dificultat extra per a la Mari i persones amb altres limitacions. Per això als dos presidents, Jordi Barbé i Joan Legua, els va semblar que calia introduir “alguna correcció” i es van inspirar en alguna variant del billar americà. “Vam pensar que la persona en qüestió ‘declari’ quina bitlla vol tirar i llavors se li permeti llençar contra aquesta bitlla des d’una distància de 3,5 m. D’aquesta manera, conservaria la proximitat”, exposa Barber.

‘La ballarina de les bitlles’

El mölkky és tan ràpid que contínuament he d’aturar la gravadora perquè amb qui estic parlant ha de llençar ja o soc jo qui ho ha de fer. En dos àudios gravo la conversa amb Lola Aguilar (Lora del Río, Sevilla, 1959), a qui batejo de pressa com la ballarina de les bitlles.

“Guanyi o perdi, jo sempre salto i ballo. Si el meu equip o jo ho fem bé, ho celebro… Als entrenaments ho festejo tot, però avui és un campionat, eh”, enraona, divertida, aquesta nova entusiasta de les bitlles catalanes i del mölkky que ja forma part del Club de Bitlles Cerdanyola. “Un dia, passejant la Duna, la meva gosseta, el presi, el Jordi em va convidar a provar les bitlles catalanes i des d’aquell moment m’encanten. I el mölkky és meravellós també”, recorda. Un quart d’hora després, arriba una convidada d’excepció. “No volies conèixer la Duna? És guapa, eh! Mooolt guapa!”, proclama, orgullosa, la Lola.