Molta feina per fer. Aquesta és la conclusió dels Centres de Normalització Lingüística (CNL) de la comarca i de les entitats en defensa de la llengua davant les dades de l’últim informe de política lingüística publicat la setmana passada per la Generalitat. L’estudi analitza la quantitat de persones de les 50 ciutats més grans de Catalunya que tenen la capacitat de parlar català i els municipis del Barcelonès Nord estan a la cua de la classificació. A Santa Coloma només el 50,7% de les persones afirmen que poden parlar-lo, mentre que el percentatge puja fins a un 61,9% a Badalona i un 64,4% a Sant Adrià.
Les dades publicades corresponen al 2011 i reflecteixen que a Badalona i Santa Coloma hi ha menys veïns amb capacitat de parlar català que el 2001. En canvi, Sant Adrià és l’únic municipi de la comarca on aquest índex va augmentar.
Davant d’aquesta situació, els CNL, Plataforma per la Llengua i la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL) fan una crida a la calma i a la implicació de la societat civil en l’aprenentatge del català per part de les persones nouvingudes.
FORMACIÓ I CULTURA
Tots aquests actors assenyalen la immigració com la principal raó que explica la poca capacitat de parlar català dels veïns de la comarca. Ara bé, cal diferenciar entre generacions. Mentre que els nens arribats a la comarca es familiaritzen ràpidament amb el català a través de la immersió lingüística a les escoles, la població d’edat adulta no viu aquest procés. “Moltes d’aquestes persones s’interessen per aprendre català”, explica la directora del CNL de Badalona i Sant Adrià, Gemma Muntané. “A moltes altres els costa sortir del seu barri i el seu entorn i cal anar-les a buscar”, afegeix.
Pel que fa a les persones d’aquest segon grup, Muntané explica que acostumen a viure en barris amb domini del castellà o altres idiomes i, en molts casos, no perceben l’aprenentatge de la llengua com un procés necessari. Muntané, doncs, considera que el desconeixement lingüístic és un reflex de la diferència entre zones d’una mateixa ciutat.
A Santa Coloma, el barri de Fondo -amb un 44% de gent vinguda d’altres parts del món- és un exemple d’aquesta realitat. “El 66% dels alumnes del nostre CNL són estrangers”, explica la directora del centre de Santa Coloma, Pilar López. Tot i això, López reconeix que cal seguir treballant i assenyala la responsabilitat que la societat civil té per fomentar el coneixement del català. En aquest sentit, la directora del CNL colomenc aposta per programes com el voluntariat lingüístic, en el qual les persones que hi participen aprenen català a través del contacte directe amb un catalanoparlant.
López, però, va un pas més enllà i creu que moltes persones només aprendran català si el teixit social dels municipis de la comarca s’hi apropa a través de cursos de formació o d’iniciatives de cultura popular, com per exemple les colles castelleres.
PROCÉS D’ARRELAMENT
Per la seva banda, Plataforma per la Llengua i la CAL consideren que el català és una eina necessària per garantir la inclusió de les persones nouvingudes, tant en l’àmbit laboral com social.
Tot i que estan a favor de les mesures que pugui emprendre l’administració per fomentar l’ús i el coneixement del català, consideren que el pes principal recau en la societat. “Hem de formar part del procés d’arrelament de les persones estrangeres”, recomana el portaveu de la plataforma, Francesc Marco. “Cal que tothom tingui l’oportunitat d’aprendre la llengua”, afegeix, alhora que considera que per aconseguir-ho s’ha de potenciar un discurs “obert i en positiu”. Mentrestant, la CAL argumenta que la falta de capacitat de parlar català reflecteix en alguns casos falta de cohesió. “Cal generar contactes, convivència i fomentar la participació entre els diferents membres de la comunitat”, diu Jordi Esteban, membre del secretariat nacional de l’entitat.
Esteban també assenyala la necessitat que els catalanoparlants es facin seva la voluntat de fomentar l’ús i el coneixement de la llengua. “Hi ha gent que l’entén i té ganes de parlar-lo, però molts catalanoparlants canvien ràpidament al castellà quan es troben algú de fora”, afirma. “Això és un error, perquè les persones només s’atreveixen amb una nova llengua quan la parlen en converses quotidianes”, afegeix.
La recepta, doncs, és clara. Apostar per l’aplicació de mesures de foment de la llengua des de l’administració però sobretot contribuir a aquest foment de forma individual i col·lectiva en el dia a dia. Un repte, doncs, responsabilitat de tothom.
