Aquest 12 d’octubre no ha passat desapercebut a Badalona. Molts mitjans de comunicació han informat de la decisió del Govern local d’obrir les oficines i treballar encara que era un dia festiu. Expliquen des del Govern que es tracta d’un pacte amb tots els sindicats de l’Ajuntament que va tenir lloc a finals del 2015 durant la negociació de calendari laboral.
Tanmateix, la secció sindical de CCOO de l’Ajuntament de Badalona critica aquesta mesura, ja que no s’ha tingut en consideració la impossibilitat de beneficar-se d’aquesta a tot el col·lectiu de treballadors i també que, com administració pública, i a efectes legals, el dia 12 és un dia inhàbil i no es pot emetre cap document oficial en aquesta data. Ara bé, reconeixen que es tracta d’una decisió política que no entren a valorar.
El periodista badaloní Enric Juliana, subdirector de La Vanguardia, assenyala a l’article ‘Badalona, carn de telediari’ que, amb la desobediència del 12 d’octubre, els governants de Badalona li fan el joc a García Albiol. També els dirigents del PSC, a l’oposició, i d’ICV-EUiA, al govern, han criticat la mesura. A ICV-EUiA consideren que “els sectors independentistes i el PP es retroalimenten mútuament”, mentre que el PSC assenyala que “aquest govern ha de ser més responsable i abandonar el circ de confrontació amb el PP”.
A Badalona tothom té present el discurs xenòfob i excloent de García Albiol durant les passades eleccions municipals. Tampoc ningú oblida com durant el seu mandat va culpabilitzar els més febles i vulnerables de tot tipus de problemes. Per això es criticava que l’alcalde del PP només buscava titulars sense tenir en compte el mal que feia a la ciutat. No entrarem a recordar tots i cadascun dels titulars incendiaris que reproduïen els mitjans recollint les paraules de Garcia Albiol. Només assenyalar que Badalona sempre era notícia pels conflictes sobre la immigració i l’odi racista va guanyar carta de naturalesa a Badalona.
Tanmateix, Badalona era i és una ciutat obrera del que abans es deia “cinturón rojo” de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i, si bé el nou Govern diu prioritzar les polítiques socials, els problemes estructurals continuen sent molt greus i la pobresa extrema afecta molts badalonins.No només no baixen les xifres de l’atur sinó que, com afirma el mateix Ajuntament, cada setmana hi ha 10 desnonaments a Badalona i s’incrementen les desigualtats.
Si bé Garcia Albiol va abusar d’un discurs lepenista i de confrontació, no podem oblidar que això li va donar rèdits electorals aconseguint més de 30.000 vots a les passades eleccions municipals. Evidentment que no podem afirmar que a Badalona l’extrema dreta sigui majoritària, però hi ha una gran quantitat de badalonins que no s’identifiquen amb el discurs identitari i el que volen són fets i no postureig.
“Demà els càrrecs electes d’aquest govern serem allà on hem de ser”, van dir els càrrecs electes del govern. Significa això, em diu un bon amic, que també, com ho feu els activistes de la PAH, es posaran davant dels mossos per evitar que ningú sigui desnonant? Aplicaran la Llei 24/2015 de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica encara que hagi sigut suspesa, en part, pel TC a requeriment del PP? Sancionaran als bancs per tenir habitatges buits a la nostra ciutat mentre hi ha milers de persones vivint en infrahabitatges o al carrer? Incrementaran les partides pressupostàries destinades a ajudes socials per evitar les desigualtats? Exerciran el dret de retracte per comprar habitatges i destinar-los a atendre les necessitats dels que es troben sense llar? Es manifestaran al carrer contra les polítiques antisocials del Govern de la Generalitat? Defensaran l’escola pública i exigiran al Govern de la Generalitat dotació econòmica en els pressupostos del 2017 per acabar amb els problemes escolars de la nostra ciutat? Denunciaran i s’oposaran els projectes CETA i TTIP que impulsen a Brussel·les i que només beneficien als poderosos i als especuladors?
Com diu l’amic Enric Juliana, Badalona ha sigut notícia i fins i tot TVE se n’ha fet ressò. Ara bé, si es vol recuperar la confiança dels treballadors i la credibilitat entre els electors, el govern ha d’escoltar tothom i defensar els drets humans per sobre dels drets identitaris, em diu un bon amic. Per això, continua dient, segur que a partir d’ara els regidors també seran notícia quan es posin davant dels mossos per evitar un desnonament o expropiïn els habitatges buits als bancs i els rehabilitin amb persones en atur.
