Dia 2 de febrer de 2007. Una del migdia. Una vintena de veïns del barri de la Salut baixa al carrer per escridassar una família de gitanos romanesos veïna del carrer Pau Piferrer, després que algun dels seus membres hagi embussat les canonades de l’edifici en llençar uns bolquers al vàter. “Fora”, “Que se’n vagin!”, es podia sentir aquella tarda a la Salut, en un incident que, segons l’escriptor badaloní nascut a Albània, Bashkim Shehu, va obrir el camí perquè el racisme ocupés un lloc de centralitat política a Badalona.
Shehu, que ha analitzat l’auge del racisme a la ciutat des del 2007 i ha publicat l’estudi a la revista La maleta de Portbou, va presentar les seves conclusions el 9 de juny passat a l’Ateneu Carme Claramunt, en un acte organitzat per Guanyem Badalona en Comú.
“EXCEPCIONAL I TÍPIC” ALHORA
Shehu és escriptor, traductor, assessor de la direcció del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i fa dinou anys que viu a Badalona. El 1997 va arribar a la Salut, en el marc del programa Ciutats Refugi, i deu anys després va ser testimoni de com Badalona experimentava un creixement del racisme, segons ell “excepcional i típic” alhora.
Una definició que Baskim contextualitza en l’ascens global de l’extrema dreta a Europa i, a la vegada, en el fet que Badalona ha estat l’única ciutat de l’estat espanyol en què el discurs racista ha ostentat la centralitat política a nivell municipal. “Durant l’anterior mandat, el PP i Albiol van representar el paper de bomber piròman”, considera Shehu, que acusa l’Ajuntament d’haver tractat durant els últims anys la realitat multicultural de la ciutat amb models obsolets. “El 2007 es va generar un discurs que alertava d’una invasió, assenyalant especialment els gitanos romanesos”, creu l’escriptor, que n’assenyala l’absurditat recordant que els veïns d’aquesta comunitat a Badalona no han passat mai de poc més d’un centenar.
LA FORÇA DE LA POR
Així doncs, per què la presència de tants pocs gitanos romanesos és capaç de generar tant odi i rebuig cap al col·lectiu? Per la inoculació de la por, segons Shehu. “Albiol es va encarregar de generar una sensació de por entre els veïns respecte de la inseguretat que podria provocar aquesta comunitat”, exposa l’escriptor, que afegeix la distribució urbanística del municipi i el desconeixement entre veïns a la suma de factors que han contribuït a l’acceptació del discurs racista per part de molts ciutadans.
“La mentalitat xenòfoba és aquí i és més fàcil propagar-la que combatre-la”, va concloure Shehu la seva intervenció a l’Ateneu Carme Claramunt.
“IRRESPONSABILITAT POLÍTICA”
L’estudi de Shehu ha rebut elogis des de Badalona i arreu del país, entre els quals hi ha els del filòsof Josep Ramoneda, que va acompanyar l’escriptor albanès en la presentació del 9 de juny.
Per a Ramoneda, el treball de Shehu no és abstracte ni teòric, sinó que es basa en l’experiència viscuda, la qual cosa permet analitzar les causes per les quals el racisme ha esdevingut un tema central a Badalona. “A tot arreu hi ha un racisme latent. El problema és la irresponsabilitat d’incitar-lo per part d’un responsable polític”, considera el filòsof. Segons Ramoneda, el racisme comença amb un discurs de baixa intensitat, després assenyala unes persones concretes i propaga el rebuig de la resta de la societat. “La tendència a buscar algun culpable dels nostres mals és molt gran”, assegura.
Davant d’aquesta situació, Ramoneda va fer una crida als actuals representants polítics de la ciutat a “no tenir por” de treballar amb qui anteriorment ha estat senyalat com l’enemic. “Qui gosi jugar fort, encertarà”, va vaticinar.
L’alcaldessa, Dolors Sabater, va ser present a l’acte a l’ateneu i va recollir el guant llançat per Ramoneda. La batllessa va recordar que el PP d’Albiol va aconseguir més vots en les eleccions del 2015 que en les del 2011, però va aprofitar per reivindicar la tasca del seu govern. “El sentiment xenòfob hi és però el suport institucional ha desaparegut”, va concloure.
