L’Ajuntament i la PAH van ser presents a la reunió convocada pel Grup Promotor de la ILP a la qual també van assistir representants dels 12 municipis més poblats de Catalunya i membres de l’Associació Catalana de Municipis (ACM), la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
En la reunió els ajuntaments van explicar les accions implantades des de la suspensió de part de la Llei 24/2015 i les dificultats que tenen per garantir un habitatge digne i adequat per a les persones i unitats familiars en situació de risc d’exclusió residencial.
La inexistència d’un parc públic d’habitatge social, així com la carència de recursos suficients, humans i econòmics, fa impossible el reallotjament i les ajudes a totes les persones que hi ha en els seus municipis en risc de vulnerabilitat residencial i pobresa energètica. També van assenyalar que, des de la suspensió parcial de la Llei 24/2015, els bancs tornen a ordenar desnonaments i s’han aturat negociacions que s’havien iniciat amb alguns grans tenidors. Bona prova d’això va ser el desnonament d’una família amb dos fills menors d’edat que es va realitzar a Badalona, sense previ avís fa uns dies, i que la PAH badalonina va portar al Parlament.
La majoria dels ajuntaments van explicar que tenen oberts expedients coercitius als grans tenidors, ja que aquests no respecten les lleis vigents en matèria d’habitatge, si bé van denunciar la inexistència dels reglaments desenvolupats per la Generalitat, la qual cosa dificulta i endarrereix molt la seva feina. Tanmateix, tots ells es van comprometre a incrementar les sancions a totes les entitats financeres propietàries de pisos buits, aplicant la Llei 18/2007 que defensa el dret a l’habitatge i que preveu multes i sancions de fins a 500.000 euros a pisos injustificadament buits.
Per part del Grup Promotor es van presentar les propostes imprescindibles i urgents que cal aplicar per resoldre la necessitat que hi ha de mobilitzar habitatge buit de grans tenidors així com d’iniciar inspeccions d’ofici a les empreses subministradores de serveis per tal de sancionar l’incompliment del principi de precaució establert a la Llei 24/2015.
També que els ajuntaments portin a terme un inventari perquè aflorin tots els habitatges que no estan complint amb la funció social tal com estipula la Llei 18/2007, per tal de mobilitzar-los cap a l’habitatge social, sense que això produeixi cap retard en l’aplicació de les sancions que obliga la Llei 18/2007 dels habitatges ja identificats, que en el cas de Badalona són més de 1.331 pisos.
Altres mesures que també han d’aplicar els consistoris fan referència a intervenir sobre els immobles en mal estat; concretar el desplegament del principi de solidaritat urbana per aconseguir arribar al 15% d’habitatges destinats a polítiques socials; elaborar i fer públics informes que aportin dades sobre la població en exclusió residencial i, finalment, desplegar una campanya que informi la ciutadania dels drets en matèria d’habitatge i pobresa energètica.
Respecte al Govern de la Generalitat, es va acordar demanar-li que signi els convenis amb les companyies de distribució elèctrica i les subministradores d’aigua per tal que aquestes donin ajudes o facin descomptes molt significatius en la factura dels usuaris en risc d’exclusió social. També que s’obrin, amb caràcter d’urgència, convocatòries permanents de noves ajudes de lloguer i a augmentar la partida pressupostària destinada a polítiques públiques d’habitatge.
A Badalona tenim un problema molt greu: hi ha moltes persones en situació de pobresa extrema i els instruments municipals no acaben de funcionar.
Cal exigir a les entitats financeres la cessió d’ús dels pisos buits o bé iniciar un procés sancionador. També, l’Ajuntament pot exercir el dret de tanteig i retracte previst al Decret-llei 1/2015 i incorporar aquests habitatges al parc d’habitatge públic.
A Badalona són milers les persones que estan en risc d’exclusió social i l’Ajuntament ha d’assumir la seva responsabilitat i defensar els drets d’aquestes persones si es vol acabar amb les desigualtats i aconseguir una ciutat socialment més cohesionada.
