El 27 d’abril l’alcalde, Joan Callau, i el president de la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya (Fagic), Simón Montero Jodorovich, van signar un conveni de col·laboració entre les dues parts per al “desenvolupament cívic” a la Mina i per “millorar el nivell de vida al barri i en especial de la comunitat gitana”. El conveni és una prova pilot que es posarà en pràctica fins a finals d’any.
Aquesta és tota la informació que s’ha fet pública sobre l’acord, després que la Fagic se’n fes ressò a la seva pàgina web. D’altra banda, Callau va publicar fotografies de la signatura amb Montero a les xarxes socials, en què també apareixien el regidor de la Mina, Juan Carlos Ramos, que coordinarà el projecte, i el vicepresident de la Fagic, Pere Garcia.
BON VEÏNATGE
Línia Nord, però, ha tingut accés als documents del conveni, que emmarquen l’acord en el procés de difusió de l’Ordenança de civisme i bon veïnatge. L’acord, vàlid fins al 31 de desembre, reflecteix que l’Ajuntament pagarà 40.000 euros a la Fagic per desenvolupar-lo, sempre i quan la federació acrediti les actuacions realitzades.
Unes actuacions que, segons estipula el text, se centraran en la promoció de comportaments cívics al barri, la difusió del civisme i el foment de la participació. Per dur a terme aquesta tasca, la federació contractarà dos coordinadors amb funcions d’educadors socials i dos agents cívics.
RECEL VEÏNAL
L’acord considera que els “referents comunitaris socials” són actors necessaris en la promoció del civisme. Ara bé, ni la Plataforma d’Entitats Veïnals ni el Centre Cultural Gitano han estat informats de la iniciativa. “Si volen rehabilitar el barri sense comptar amb el teixit associatiu ni els veïns, ells mateixos”, afirma el president del centre, Rafael Perona. Més enllà del teixit veïnal, el Consorci de la Mina tampoc participa en el conveni.
El recel, a més, té un altre origen. Veïns consultats per Línia Nord mostren el seu malestar per la intervenció de Montero en un pla de civisme al barri. I és que, com recorden, el president de la Fagic forma part de la família dels Jodorovich, que arrossega un llarg historial als tribunals. De fet, el mateix Montero va ser condemnat el 2011 –i posteriorment absolt el 2012– per l’Audiència de Barcelona a set anys de presó per tinença il·lícita d’armes de guerra. Una condemna posteriorment revocada pel Tribunal Suprem, que va absoldre Montero i tots els implicats en el cas.
El motiu de l’absolució va ser la mala praxis en què, segons el Suprem, va incórrer la policia espanyola. Concretament, la policia va acudir en primera instància al jutjat d’instrucció de Santa Coloma i, quan aquest va denegar la pròrroga d’unes escoltes, va acudir a l’Audiència de Barcelona, que va autoritzar-les. Les gravacions van ser la prova per la qual l’audiència va considerar demostrada la culpabilitat de Montero. Ara bé, el Suprem va determinar que les escoltes no havien seguit el procediment adequat i, per tant, va procedir a l’absolució. Tot i això, la sentència de l’alt tribunal reflectia que la invalidesa de les proves no suposava la negació dels fets que aquestes acreditaven, sinó la impossibilitat d’utilitzar-les en un judici.
Línia Nord s’ha posat en contacte amb l’Ajuntament per parlar amb Callau sobre el conveni, però el batlle no ha atès la petició al·legant problemes d’agenda. També ha intentat recollir la valoració de la Fagic, sense èxit.
