“Si em diuen que he de tornar a marxar, ho faré”. Així de resignada es mostra una de les persones que ha tornat al barri badaloní de Sant Roc després d’haver fugit a causa del conflicte originat el 24 de gener amb l’assassinat d’un jove gitano del clan dels Baltasares al Port Olímpic de Barcelona. Línia Nord s’ha posat en contacte amb aquest testimoni, que es mostra prudent, però també optimista, sobre les negociacions entre els clans implicats en el conflicte.
El 20 de març, representants dels clans que han hagut de fugir de la zona per por a les represàlies van concentrar-se a la plaça Camarón de la Isla de Sant Roc per reclamar a l’administració i als cossos policials mesures que els permetin tornar a la normalitat. Aquesta va ser la primera mostra visible d’un retorn que, per ara, està protagonitzat per membres de diverses famílies a títol individual. “Tinc la sort que he pogut conservar la feina durant aquests mesos, però no podia passar fora més temps”, explica el testimoni amb qui ha contactat aquesta publicació. Ell mateix assegura que la situació està més tranquil·la que mesos enrere, però tot i així explica que de moment ha decidit tornar sol, mentre que la resta de la seva família continua a l’exili, a un municipi situat a uns 50 kilòmetres de Badalona.
PASSAR LA NIT FORA
Una prudència que, segons fonts veïnals, fa que les persones que han tornat a Sant Roc passin el dia al barri però marxin a la nit a algun dels municipis on s’han ubicat aquests mesos. “Ningú vol ser el primer a assumir riscos”, consideren les mateixes fonts.
En aquest sentit, la cautela també s’ha instal·lat a la Mina, on alguns dels veïns exiliats han iniciat el seu retorn en comptagotes. Retorns individuals, com a Sant Roc, per part de persones que mantenen un parentiu llunyà amb els presumptes autors de l’assassinat del Port Olímpic.
De fet, en alguns casos aquestes persones han tornat a Sant Adrià i Badalona sense tenir el consentiment dels Baltasares, tal com la llei gitana preveu necessari. Una situació que, segons diversos veïns, fa que alguns retornats estiguin extremant les precaucions davant de possibles represàlies. Malgrat tot, diversos membres de la comunitat gitana asseguren que la situació està més tranquil·la que setmanes enrere. Per la seva banda, la resta de veïns s’ho miren des de la barrera. “Només tenim por a convertir-nos en un dany col·lateral, però per la resta estem tranquils”, confessen fonts veïnals de Sant Roc.
Una postura que comparteix la Plataforma d’Entitats Veïnals de la Mina, que qualifica el conflicte de “purament ètnic” i declina exercir cap rol en la cerca d’una solució, com ha fet des de l’inici. I és que la plataforma considera que les normes del conflicte estan dictades per una llei gitana que proporciona llibertat d’interpretació. Un fet que, argumenten, sovint es tradueix en situacions “abusives”.
Tot i això, l’entitat assegura estar a la disposició de la comunitat gitana, si aquesta la considera un actor necessari en la resolució del conflicte. Ara bé, les reticències a incloure paios a les negociacions fa improbable aquesta possibilitat.
SECRETISME
Aquest secretisme fa difícil saber el punt en el qual es troben les negociacions entre clans que han d’establir qui són els exiliats que poden tornar a casa i els que no. El testimoni amb el qual ha contactat aquesta publicació explica que els homes de més edat de cada clan informen puntualment a la resta de persones sobre les novetats de les negociacions i assegura que les converses avancen tot i l’aparent paralització.
Sigui com sigui, la situació encara és límit per a moltes famílies i tothom és conscient que una paraula més alta que l’altra pot costar molt cara. “No vull parlar més perquè ara estic molt cabrejat i podria dir coses de les quals després me n’hauria de penedir”, conclou el testimoni.
