Esdevenir de nou el referent cultural de Santa Coloma. Aquest és l’objectiu que La Colmena pretén aconseguir coincidint amb els actes de celebració del seu centenari, que tot just ahir es van presentar en un acte celebrat a la seu de l’entitat. “Hem de mantenir viva La Colmena, i per aconseguir-ho ens hem de guanyar les garrofes”, considera el seu president, Miquel Serra, que evoca el passat de l’entitat per fer palès que, si bé el repte que es plantegen ara no és fàcil, han superat contratemps molt més complicats al llarg de la seva història.
CURSA D’OBSTACLES
Des que La Colmena es va fundar com una cooperativa de consum el 16 de març de 1916, els responsables de l’entitat han hagut d’anar esquivant obstacles per garantir la seva supervivència. Després d’uns primers anys de creixement, la Guerra Civil va suposar el primer repte a superar. Més concretament, la postguerra. Els queviures escassejaven i, lògicament, això suposava un greu problema per a una cooperativa de consum. Aquest context social va provocar que els grups culturals que havien nascut dins l’entitat acabessin agafant més protagonisme i que, finalment, l’àrea dedicada al consum desaparegués. “Sempre hi ha gent amb empenta que evita que les coses s’ensorrin”, diu Serra.
Un cop el component cultural es va establir com a protagonista, la seu de l’entitat a la Rambla va acollir associacions de diversos àmbits, però sobretot esportives, com una secció atlètica, un club excursionista o, més endavant, seccions de billar i escacs. Un creixement que, de nou, va veure’s amenaçat per factors externs, en aquest cas la reforma urbanística del centre de Santa Coloma.
I és que l’antiga seu de l’entitat va ser enderrocada i substituïda per pisos, en una operació de permuta que havia de permetre a La Colmena instal·lar-se en un edifici nou a prop del centre, que avui dia encara s’ha d’acabar. Una situació crítica que va trobar solució a través de la compra l’any 2013 de l’edifici del carrer Francesc Viñas. “Aquesta finca també és un patrimoni important i l’hem d’utilitzar per fer coses que il·lusionin el poble”, afirma el president.
PROFESSIONALITZACIÓ
Una il·lusió que, en bona part, passa per la professionalització de l’àmbit cultural. Almenys així ho considera un dels responsables culturals de La Colmena i coordinador dels actes del centenari, Joan Fernández. “Tot i ser una sala de petit format, hem d’oferir coses que la ciutat no té”, considera. En aquest sentit, més enllà dels espectacles organitzats per la companyia de La Colmena o dels muntatges que puguin aterrar a l’escenari de l’entitat, Fernández posa el focus en els cursos de formació de teatre, dansa o màgia. “Hem d’atreure la gent a través dels cursos i fer-los veure que som un nou espai amb cent anys d’història”, explica. A més, Fernández reivindica la necessitat que entitats com La Colmena s’encarreguin de generar aquesta oferta de formació escènica a la ciutat. “És l’única manera de garantir que la gent no hagi d’anar a Barcelona per realitzar cursos d’aquest tipus”, argumenta.
Precisament, Serra i Fernández volen que la celebració del centenari serveixi per acostar-se als veïns. “La ubicació de la nostra seu fa difícil que esdevinguem un punt de trobada natural”, lamenta Serra. “Per això, la solució exigeix obrir-se a la ciutat”, afegeix. El millor exemple d’aquesta estratègia arribarà el 19 de juny, quan en els actes centrals de celebració del centenari es farà una mostra a la plaça de la Vila de totes les activitats que acull La Colmena.
Caldrà, doncs, esperar l’any 2017 per avaluar quin rendiment extreu La Colmena dels actes del centenari, però els seus responsables es mostren optimistes i ja pensen en futures iniciatives per promocionar l’entitat, com per exemple acollir campionats d’escacs i billar a nivell estatal.
Sigui com sigui, des d’ara i fins a finals d’any, La Colmena vol complir el propòsit de tornar a ser un referent a la ciutat. Si ho fa, demostrarà un cop més que pot superar qualsevol repte.
