És un dia assolellat de març. El rellotge de l’església marca les dues. El vell monestir, envoltat de camps i d’horts, conviu amb pedres plenes d’història en el silenci dels segles. El claustre envellit rep les ànimes de frares que visiten el monestir sustentats per un pesat fil d’amor i d’esperança. Davant les capelles de Sant Damià i la Mare de Déu dels Àngels, els monjos s’agenollen i preguen. Mentre les ànimes benaurades ronden les dependències, la il·lusió s’estén entre les columnes del claustre quadrat volent construir en l’aire la possible reforma i revitalització d’aquest emblemàtic edifici.
Sense altre soroll que el d’una gota de tinta i una minuciosa cal·ligrafia, el monge franciscà relata la història de l’antic monestir gòtic de Sant Jerònim de la Murtra, situat en la Vall de Betlem, proper a la ciutat de Badalona. El monestir, que aquest any celebra el seu sis-cents aniversari, va ser fundat per la comunitat de l’orde dels Jerònims. L’any 1835 es va cremar una part i llavors va estar protegit per mans privades que van fer del cenobi un lloc per a l’estiueig i l’espiritualitat. Finalment el monestir va ser salvat per Francesca Güell (una de les filles del mecenes d’Antoni Gaudí), que va comprar la part principal de l’edifici per restaurar-la i transformar-la en un espai perquè les persones trobessin la pau. L’any 1974 va ser declarat Monument Historicoartístic i l’any 2014 va ser declarat bé cultural d’interès nacional.
El monestir de Sant Jerònim de la Murtra, replegat en si mateix, ens ofereix un espai interreligiós i intercultural per a la comprensió de l’ésser humà, per al respecte i el reconeixement de la diferència. Un lloc per qüestionar-se un mateix en lloc d’autofirmar-se; un lloc per reflexionar sobre la consciència, els valors i la religiositat o el misticisme; un lloc per pensar, per entrar en contacte amb la naturalesa; un lloc per al diàleg, per a la cohesió de la ciutat; un lloc on el bé és bellesa, la bellesa és silenci i el silenci és poesia.
