Aquest any 2016 està ple d’efemèrides. Ara bé, no tothom conserva els mateixos records ni vol ser neutral i intentar explicar les coses amb objectivitat.
Encara que també seria bo recordar el que va passar durant els anys seixanta a la nostra ciutat, l’anomenada Comissió de la Memòria Històrica de Badalona ha decidit començar celebrant el 40è aniversari de la Manifestació no denegada ni autoritzada per les autoritats amb la consigna de Llibertat, amnistia, estatut d’autonomia. Era el 29 de febrer, feia tres mesos que havia mort el dictador i les reivindicacions dels barris per aconseguir millores urbanístiques i equipaments eren constants, com també ho eren els conflictes laborals, uns i altres promoguts per partits d’esquerres, especialment el PSUC. No hem d’oblidar que les lleis repressores del franquisme encara eren vigents i qualsevol mobilització podia acabar amb els seus promotors a la presó.
Tanmateix, i ben al contrari del que va passar a Barcelona els dies 1 i 8 de febrer i dels quals donen testimoni les magnífiques imatges del nostre amic Manel Armengol que, malgrat que se’n va prohibir la difusió a Espanya, van fer la volta al món, a Badalona durant la manifestació no es va registrar cap incident. Això sí, va estar fortament vigilada. Un cotxe de la guàrdia urbana obria la comitiva i un altre la tancava.
Pocs són els documents escrits que ens informen d’aquesta manifestació. Sí que hi ha abundants testimonis orals i també fotografies. Jo mateix en conservo algunes. El dia 29 de febrer de 1976, si no recordo malament, des de diferents barris -crec que van formar-se quatre columnes- ens vam dirigir cap al centre de la ciutat. Tinc fotografies de la columna que va sortir de Llefià i la Salut. S’hi veuen veïns portant pancartes amb eslògans com “Badalona per l’amnistia”, “Veïns de Sant Mori exigim l’amnistia”, etc.
En aquells anys els barris de Llefià i la Salut estaven en peu de guerra. Al llibre Història de Badalona, escrit per un equip d’historiadors dirigits per Joan Villarroya, a la pàgina 228 s’escriu: “Fou també molt activa l’associació (de veïns) de Sant Mori, on ja des del 1974 hi va haver mobilitzacions massives per obtenir millores al barri.
Un altre esdeveniment que caldria no oblidar pel que va suposar per abordar la problemàtica de l’ensenyament és la “Setmana de l’ensenyament al barri de Llefià” celebrada del 8 al 13 de juny del mateix any. I tampoc el dia 18 de setembre, quan més de dues mil persones es van concentrar a la plaça de la Vila reclamant escoles. Mentre els representants veïnals negociaven amb membres del consistori, hi van intervenir les forces d’ordre públic. Quan vam assabentar-nos del que passava –jo que era un dels que estàvem reunits amb l’alcalde–, ràpidament vam baixar a la plaça. L’espectacle era dantesc: dones plorant, sabates per terra, peces de roba, pares buscant el seu fill, pancartes destrossades… Des del primer moment la solidaritat de totes les organitzacions denunciant la brutalitat de les forces policials va ser un clam.
És indubtable que hi ha altres esdeveniments que no es poden oblidar, com l’arribada de la Marxa de la Llibertat (el 29 de juliol), la celebració de la diada de l’Onze de Setembre a Sant Boi –allà van ser-hi molts badalonins i, a més, es va aconseguir que el consistori badaloní s’acabés adherint a la commemoració–, les lluites contra les immobiliàries (IBUSA, Immobiliària la Salut vinculada a Pablo Porta, Nuñez i Navarro…). En aquest darrer cas, va ser tan gran la confrontació que el Gremi de Constructors, segons em va explicar un conegut empresari local, es va reunir a Barcelona i a la trobada es va plantejar la necessitat d’aturar els conflictes encara que això suposés fer desaparèixer dos dirigents veïnals (Manolo Armentero i jo mateix).
Sense cap dubte, va ser un any ple de mobilitzacions i, als que tenim una certa edat, ens serà difícil d’oblidar. Com també que molts dels protagonistes d’aquestes lluites eren militants del PSUC. Això ens explica, en bona mesura, que aquest partit guanyés l’alcaldia en les primeres eleccions democràtiques municipals. Amb Màrius Díaz la democràcia va entrar a l’Ajuntament de Badalona.
