“Vaig arribar a casa després de la feina i la meva dona em va dir que havíem de marxar corrent”. És el testimoni d’un dels veïns de Sant Roc que va fugir del barri després que un jove del clan dels Baltasares fos assassinat presumptament a mans d’un membre d’un altre clan gitano a un local del Port Olímpic de Barcelona. Aquest homicidi va provocar que centenars de persones, vinculades més o menys directament amb el clan del presumpte assassí, marxessin de La Mina i Sant Roc per por a les represàlies que podien patir per part de la família de la víctima. Ara com ara, encara no han pogut tornar.
El testimoni, amb el qual Línia Nord ha establert contacte, i que ha demanat mantenir l’anonimat, explica que el mateix dia en què es va produir l’homicidi, la seva família va marxar de Sant Roc cap al sud de França, on viuen alguns dels seus familiars. Allà van passar-hi pocs dies. “Era difícil adaptar-s’hi perquè no dominàvem la llengua i econòmicament era inviable quedar-nos-hi més temps”, explica. És per això que al cap d’uns dies van decidir tornar a Catalunya, a un municipi ubicat a uns 50 kilòmetres de Badalona i el qual el mateix testimoni demana que no es reveli per qüestions de seguretat.
Ara, mes i mig després de l’homicidi, el testimoni denuncia la situació de precarietat en la qual s’han vist abocats. La seva família està integrada per uns 25 membres, entre pares, fills i néts, i tots han ocupat una casa que estava buida. “Hem tirat la porta a terra perquè no teníem on anar”, relata.
Després d’unes setmanes vivint a l’immoble l’han equipat amb matalassos inflables i han manipulat canonades per tal de disposar d’aigua corrent, malgrat que aquesta encara no arriba a tot arreu, segons expliquen. “Estem vivint en unes condicions precàries. La brutícia i la roba bruta s’acumula per tot arreu”, denuncia el membre d’aquesta família, que lluny de presentar el seu cas com un exemple anecdòtic, assegura que moltes altres famílies de Sant Roc també s’han desplaçat al mateix municipi i pateixen condicions similars. “Amb alguns ja ens coneixem des que vivíem al Somorrostro”, detalla.
SERVEIS SOCIALS
Unes condicions precàries que s’agreugen més a causa de la situació prèvia de moltes famílies. I és que, segons afirma el testimoni, moltes tenen les prestacions d’atur atorgades per l’administració com a únic ingrés mensual.
És per això que les famílies que han fugit han recorregut als Serveis Socials d’aquest municipi per tal de sol·licitar alguna ajuda que els permeti pal·liar la seva situació. “Ens van assegurar que s’han vist desbordats per les circumstàncies. Ara estem esperant que ens diguin alguna cosa”, explica esperançat el testimoni. Tot plegat, mentre esperen resposta de l’Ajuntament de Badalona, la Generalitat i els consistoris de Barcelona, Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet, que fa dues setmanes van constituir una taula de coordinació amb l’objectiu d’atendre les famílies que havien patit les conseqüències del conflicte de clans al Barcelonès Nord.
LA LLEI GITANA
“El més frustrant de tot plegat és que nosaltres no teníem relació amb el noi implicat en l’homicidi, ni tampoc amb el clan dels Baltasares”, assegura aquest veí de Sant Roc. “Ens vinculen amb el clan dels Pelúos sense tenir-hi cap relació directa”, afegeix.
El testimoni reconeix que ha viscut altres casos en què la llei gitana ha esdevingut l’eina per solucionar problemes al barri. “Habitualment, les negociacions entre mediadors dels bàndols enfrontats serveixen per solucionar els conflictes. Aquest cop, la situació se n’ha anat de mare”, considera. “Nosaltres no hem fet res i ja han detingut el presumpte autor dels fets. Què més volen els Baltasares?”, es pregunta frustrat.
Mentre aquestes preguntes no tenen resposta, aquest testimoni confessa que la seva família “té por de tot” i explica que els seus contactes a Sant Roc li continuen recomanant que es mantingui allunyat del barri. Sembla que, per ara, haurà de continuar fent-los cas. No té alternativa.
