Una acció de rescat d’un equip de socorristes de l’ONG badalonina Proactiva Open Arms. Foto: Proactiva

Fa mig any, a finals d’agost, els treballadors de l’empresa badalonina Pro-activa Serveis Aquàtics veien per televisió imatges del naufragi de desenes d’embarcacions plenes de persones refugiades al Mar Egeu. Ara, reconvertits en l’ONG Proactiva Open Arms, fa cinc mesos que fan tasques de salvament marítim a Lesbos (Grècia) i avisen que els recursos amb els quals van marxar s’estan esgotant.

Mentrestant, centenars de refugiats continuen arribant cada dia a l’illa grega. Concretament, des del gener del 2015 n’han arribat 545.944, segons dades de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) publicades el 16 de febrer. Per a tots ells, la tasca d’organitzacions com Proactiva representa una de les millors garanties d’arribar a terra ferma, davant l’ambigüitat que les institucions europees encara mantenen a l’hora d’acollir població refugiada.

24 HORES AL DIA
Actualment, Proactiva compta amb deu persones desplaçades a Lesbos. L’organització, a més, disposa de tres embarcacions, dos vehicles 4×4 i dues motos d’aigua. “Fem servei de salvament marítim 24 hores al dia”, assegura Oriol Canals, voluntari de l’ONG. Canals explica que la seva tasca és bàsicament reactiva. “En la majoria dels casos actuem quan les màfies turques decideixen enviar embarcacions cap aquí”, assenyala. Unes màfies que, segons explica l’Oriol, van canviant la manera d’enviar refugiats a terres gregues. En aquest sentit, Proactiva ha fet un esforç per abastir tot el territori de l’illa i per això té dues embarcacions instal·lades al nord i una al sud.

1.000 PERSONES DIÀRIAMENT
Segons els càlculs de Proactiva, cada dia arriben a l’illa 1.000 refugiats. Ho acostumen a fer en embarcacions amb capacitat per a 50 persones que, en la majoria dels casos, no requereixen el servei d’emergència. “Normalment ens limitem a acompanyar-los a terra ferma”, explica el socorrista Gerard Canals. De vegades, però, hi ha barques que fan aigües. És aleshores quan els socorristes de Proactiva han de remolcar l’embarcació o transferir a una altra barca les persones que hi ha a bord.

És en moments com aquests quan el Gerard reconeix el gir dràstic que ha fet la seva vida en mig any. “He passat de vigilar platges catalanes plenes de turistes a estar en un punt calent on cada dia s’ofeguen desenes de persones”, reflexiona. Uns pensaments que, en gran part, comparteix l’Oriol. “Ningú està preparat per viure aquesta situació”, diu. “Quan veus cues de gent que va a buscar a menjar et vénen al cap imatges de la Segona Guerra Mundial”, explica. Aquesta impotència encara es fa més gran quan les institucions europees apareixen a la conversa. “És dur veure la inactivitat de la Unió Europea davant la crisi humanitària que estem vivint”, considera.

Una inacció que ha convertit en més rellevant que mai el paper d’organitzacions com Proactiva, però també el de moltes altres. Al llarg dels mesos han anat arribant centenars d’ONG a Lesbos, especialitzades en diferents àmbits. N’hi ha que porten equipament mèdic, roba o menjar. “Ens hem coordinat entre tots i així som més eficaços”, assegura l’Oriol. “Podríem aplicar la màxima que només el poble salva el poble”, afegeix. El Gerard comparteix aquesta opinió i situa la pilota a la teulada de les institucions europees. “Si fessin el que han de fer, no caldria que nosaltres continuéssim aquí”, etziba. En aquest sentit, tot i reconèixer que cap país està preparat per gestionar d’un dia per l’altre una crisi humanitària com la que viu Lesbos, també reclama més esforços a l’administració grega i a FRONTEX –l’agència europea encarregada de les fronteres– per pal·liar la crisi.

Sigui com sigui, mentre Europa no realitzi passos concrets, l’acollida als refugiats continuarà depenent en gran part de les ONG. És per això que Proactiva espera rebre una quantitat de donacions que, com a mínim, li permeti quedar-se a Lesbos durant tot aquest any. De falta, en fan. I molta.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram