Una imatge inèdita per escenificar un nou compromís. Les alcaldesses Ada Colau (Barcelona), Dolors Sabater (Barcelona), Núria Parlon (Santa Coloma) i Laura Campos (Montcada i Reixac) i l’alcalde de Sant Adrià, Joan Callau, van deixar-se fotografiar tots junts ahir en aquesta última ciutat per exhibir així l’acord dels cinc municipis per impulsar un nou pla d’acció a l’anomenat Eix Besòs, que té com a horitzó el 2020 i el desenvolupament del qual és considerat prioritari per aquests ajuntaments. Es tracta del territori comprès entre Montcada, les Tres Xemeneies i la Serralada de Marina.
Els consistoris han encarregat a l’empresa pública Barcelona Regional, que ja va dur a terme el pla de regeneració del riu Besòs, el primer informe per tirar endavant iniciatives conjuntes en els àmbits de la lluita contra les desigualtats, el medi ambient, la promoció econòmica, l’urbanisme i les infraestructures, entre d’altres, que haurà d’estar llest en sis mesos. “L’Eix Besòs és una de les zones que concentra més desigualtats a l’àrea metropolitana”, assegura Colau, que aposta per convertir la zona en una “nova centralitat metropolitana”. Aquest discurs ambiciós, però, no parteix de zero, ja que els municipis començaran a treballar a partir de la feina feta pel Consorci del Besòs, creat el 1998, en el qual Badalona ha estat l’última ciutat a incorporar-se tot i que encara ha de ser acceptada formalment.
GRANS EIXOS
Precisament, Badalona va expressar, dies després de sol·licitar la seva entrada al Consorci, que aquest ampliés els seus objectius, fins ara centrats bàsicament en l’urbanisme. “Volem convertir fronteres en frontisses”, va reclamar ahir Sabater en l’acte celebrat a Sant Adrià. Una idea que la batllessa repeteix des de l’inici del mandat i que pot tenir en el desenvolupament social de l’Eix Besòs la primera aplicació real.
Un desenvolupament social que té com a grans reptes el foment de l’ocupació, la generació de nous espais de col·laboració o la consolidació de l’oferta formativa superior. A banda, també tindran especial importància la transformació de la façana fluvial del Besòs, del front litoral i les Tres Xemeneies, o la millora de la connectivitat a través de l’estació de La Sagrera.
Els màxims responsables municipals no van escatimar bones paraules i elogis entre ells, sobretot a l’hora de reconèixer el “lideratge” exercit per Barcelona en aquest projecte. El rol de la capital catalana, conjuntament amb l’empenta dels altres municipis impulsors del projecte, ha de permetre, segons Núria Parlon, “transformar l’anomenat corredor de la pobresa en el corredor dels drets socials”.
De fet, l’establiment d’un front comú serà necessari, en primer lloc, per definir el pressupost destinat al projecte, que en gran part vindrà definit per la capacitat negociadora que els ajuntaments tinguin en les converses amb entitats financeres. “Junts som més forts”, considera Colau. D’altra banda, els consistoris són conscients que també hauran de seure a la taula de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la Generalitat i fins i tot l’estat espanyol. Totes aquestes administracions jugaran un paper clau a l’hora d’aconseguir o no els objectius marcats en l’estratègia de desenvolupament de la zona.
PARTICIPACIÓ
Lògicament, ahir l’Eix Besòs va ser el gran protagonista, però la posada en escena va esdevenir, en diversos moments, una autoreivindicació en tota regla de l’anomenada “nova política”. Sobretot Colau i Sabater van subratllar que el nou pla d’acció és un exemple de la “nova manera de fer i governar”. L’alcaldessa de Badalona va assegurar que els projectes que els ajuntaments tirin endavant no es faran d’esquena a la societat i, per això, es preveu l’organització de processos participatius, que encara estan per definir.
Sigui com sigui, la comarca té per davant una nova etapa. Ara caldrà veure en què es tradueix, a peu de carrer, la solemne posada en escena d’ahir.
