El passat dia 27 d’octubre, al Ple de l’Ajuntament de Badalona es va debatre –com ja s’ha fet en molts ajuntaments de l’Estat– una proposta de la PAH per donar suport a la demanda d’exigir als partits polítics que concorreran a les pròximes eleccions generals el compromís d’impulsar una nova llei reguladora del dret a l’habitatge que cobreixi les mesures mínimes per fer front a l’emergència habitacional.
L’increment vergonyós de l’atur i la precarietat laboral com a conseqüència de les reformes laborals imposades pel Partit Popular, amb el suport de CiU, ha impactat de forma dramàtica en la vida de milers de persones que no poden cobrir les seves necessitats més bàsiques. Ens trobem, sense cap dubte, davant d’una situació d’extrema emergència social, no només residencial.
Segons dades del Consell General del Poder Judicial, des del 2007 fins al primer trimestre del 2015 s’han produït a l’Estat espanyol 624.690 execucions hipotecàries, més de 90 diàries durant el primer trimestre del 2015. Possiblement això és una de les raons que explica que Espanya sigui el país d’Europa amb més habitatges buits, 13,7% del total (hi ha més de tres milions de pisos buits segons el cens estatal d’habitatge de 2011) mentre hi ha milers de persones vivint al carrer o en situacions pèssimes d’infrahabitatge.
El més curiós de tot plegat és que molts d’aquests habitatges són propietat de la Sareb (el banc dolent), una entitat pública en un 45% mentre que l’altre 55% pertany a les entitats financeres rescatades per l’Estat, per tant, amb diners públics.
I què passa amb aquests habitatges buits que hem pagat entre tots?
Doncs que, en lloc d’anar destinats a garantir el dret a un habitatge digne per a totes aquelles persones a qui se’ls ha desnonat injustament –moltes de les quals es troben al carrer i vivint en unes condicions infrahumanes–, es venen a fons voltors i d’aquesta manera es continua especulant amb un bé bàsic que ha de garantir el dret a viure amb dignitat, com s’estableix en moltes disposicions estatals i internacionals.
No per desconegut cal insistir el que diu la Declaració Universal dels Drets Humans (article 25) i el Pacte Internacional dels Drets Econòmics, Socials i Culturals (article 11): “Tota persona té el dret a un nivell de vida adequat per a si mateix i per a la seva família, també té dret a l’alimentació, al vestit i l’habitatge adequats, i a una millora continuada de les seves condicions d’existència. Els estats que en formen part prendran mesures adients per assegurar l’efectivitat d’aquest dret…” .
Entre les propostes de la PAH, impulsora de la moció, n’hi ha una que considera que s’han d’incloure en una nova llei reguladora del dret a l’habitatge les mesures de segona oportunitat, de lloguer digne, mesures per garantir l’habitatge… També inclou mesures per impedir els talls de subministraments bàsics com l’aigua, la llum i el gas a les persones i unitats familiars en situació de vulnerabilitat. I, finalment, proposa la creació d’un observatori de l’habitatge.
Fins aquí el que deia la proposta de moció.
Doncs bé, com que el Ple es va allargar més del previst i alguns dels regidors entraven i sortien contínuament de la sala de Plens, després de la intervenció de la portaveu de la PAH, Montse Garcia, el president del Grup Municipal de CiU que, pel que sembla, no va escoltar-la, va intervenir tot parlant d’una llei, també impulsada per la PAH, que recentment va aprovar el Parlament de Catalunya: la Llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica.
Aquesta llei posa damunt la taula mesures per aturar els desnonaments d’hipoteca i de lloguer, els talls de subministraments i proposa posar fi als deutes de per vida que no arribem a pagar, i mobilitzar els habitatges buits de bancs que incompleixen la seva funció social.
En Ferran Falcó (CiU) va defensar la vigència d’aquesta llei, la qual cosa no era el tema de debat, i va votar en contra d’una moció que el que vol és que el futur Parlament espanyol prioritzi la nova Llei d’habitatge perquè protegeixi les persones en situació d’exclusió residencial i garanteixi els subministraments bàsics d’aigua, llum i gas.
Per acabar, cal assenyalar que, com a membres de la Taula de Coordinació i Seguiment d’Habitatge, proposarem a l’Ajuntament que apliqui aquesta llei i eviti així que ningú que sigui desnonat per no poder pagar la quota hipotecària o el lloguer es quedi al carrer. Per això volem que els pisos buits que són propietat de les entitats financeres es posin a disposició del nostre Ajuntament i que també mitjanci amb les empreses de serveis bàsics per evitar els talls de subministraments sense un informe de serveis socials.
Per a la PAH és imprescindible que totes les administracions assumeixin la seva responsabilitat si volem que tothom pugui viure amb dignitat.
