No cal insistir a assenyalar el lamentable aspecte dels nostres polígons industrials. La brutícia i la manca de serveis, a més dels elevats lloguers, els fan pocs atractius per als nous emprenedors i cap a sectors emergents.
La desatenció i la manca de voluntat política dels anteriors governs municipals per actuar i millorar de forma accelerada l’eficiència dels nostres polígons han situat la nostra oferta industrial al límit de la seva desaparició.
La deixadesa i la falta d’interès també dels governs per dignificar aquests espais fan que qualsevol empresa que vulgui instal·lar-se a Badalona de seguida renunciï al seu projecte inicial i busqui, lluny de la nostra ciutat, altres espais més atractius i beneficiosos per al seu futur.
Tanmateix, a Badalona encara hi ha un teixit empresarial més que acceptable i prou consistent. Per això, l’Ajuntament ha d’apostar per millorar i potenciar els polígons existents facilitant mitjans per al seu desenvolupament i perquè es consolidin al territori, fet que suposaria la creació de riquesa i de llocs de treball per als milers d’aturats de la nostra ciutat. Cal coordinar l’acció dels diversos agents i les institucions per millorar i modernitzar els nostres polígons.
Polígons com el de Montigalà, el de Pomar, el de Badalona Sud i el de Badalona Nord, estan situats en zones estratègiques amb bones comunicacions i accessos fàcils, la qual cosa comporta unes avantatges que cal aprofitar.
Ara bé, tenen en contra la imatge i la manca d’infraestructures que no els fan competitius davant les noves demandes empresarials. Nous serveis i infraestructures, la neteja, la seguretat, la il·luminació… són millores urbanístiques necessàries i urgents per aconseguir que siguin més atractius per als nous emprenedors. Són, en definitiva, actuacions que el nou govern ha de prioritzar per captar noves iniciatives empresarials i, no només per a assegurar la consolidació de la indústria existent, sinó, i de manera especial, fer dels nostres polígons industrials referents comarcals.
La situació dins de l’àrea metropolitana i les bones expectatives comunicacionals (els laterals de l’autopista A-19, la B-20, el ferrocarril…) són factors que s’han d’aprofitar per elaborar un inajornable pla de millora que modernitzi el nostre teixit industrial. Cal apostar per una actuació política, amb la implicació de totes les parts interessades, que reforci i consolidi la indústria a la nostra ciutat, adaptada a les exigències actuals i el situï en el lloc que li correspon per la seva trajectòria històrica.
El polígon de Can Ribó, la porta de Llevant, situat al límit amb Montgat, entre la carretera N-II, l’autopista A-19 i el barri de Canyadó, deu ser el polígon amb més problemes de tots. La cohabitació amb els locals d’oci; la brutícia i l’estat lamentable dels carrers; la manca d’il·luminació; la inseguretat; el vandalisme que es genera i pateixen els veïns dels barris propers tots els caps de setmana, etc… fan d’aquest polígon amb serveis i infraestructures deficients un territori de ningú, un territori comanche diuen els veïns, amb un futur força complicat si no s’actua amb diligència i s’elabora, amb la complicitat de tots els afectats, un pla dinamitzador amb noves iniciatives empresarials que definitivament converteixi aquest polígon en un referent d’activitat econòmica generadora de riquesa i de llocs de treball.
Si es vol “eliminar al màxim les profundes desigualtats socials que hi ha a Badalona” i aconseguir benestar i ocupació per la majoria social, cal que el nou govern es posi les piles i actuï en conseqüència a carrera feta.
