El 25 d’octubre de 1990, el barri del Besòs de Sant Adrià es llevava plagat de barricades i contenidors cremant. El motiu, la intenció de l’Ajuntament de construir pisos de protecció oficial en uns solars que els veïns volien destinar a equipaments. L’objectiu del consistori era descongestionar el barri de La Mina, però va topar amb la ferma negativa dels veïns, que després d’anys d’optar pel diàleg, aquell dia van dir prou i van protagonitzar la coneguda intifada del Besòs.
Ara, vint-i-cinc anys després, el record de la revolta continua ben viu al barri. “Vam començar cremant tanques i molt material de construcció i al final vam guanyar”, recorda el portaveu de l’Associació de Veïns, José Paredes.
BALES CONTRA TESTOS
La revolta va durar cinc dies en els quals els enfrontaments entre veïns i policia van ser constants. “Recordo una barricada feta de contenidors en flames. Semblava un volcà”, relata gràficament el president de l’associació, Eduardo Araujo.
D’altra banda, la policia va desplegar un amplíssim dispositiu, que incloïa posicionar agents estratègicament als terrats dels edificis per disparar bales de goma. En aquest sentit, els veïns consideren que el caràcter organitzat de la revolta va ser clau per acabar-la guanyant. “Hi havia gent que venia de la resistència franquista, però altres no havien vist un policia ni en fotografies”, explica Araujo.
Tots els veïns mantenen records d’aquell dia. Per exemple, Paredes cita especialment una anècdota. “El dia 26 la policia va començar a disparar bales de goma quan jo sortia de la porteria amb la meva filla de cinc anys”, relata. “Una veïna li va dir a la nena que no plorés, que els grans estaven jugant al carrer”, afegeix.
Més enllà de sentir-se orgullosos per haver protagonitzat la històrica intifada, als veïns del Besòs encara se’ls posa la pell de gallina quan recorden els fets que van succeir entre el 25 i el 30 d’octubre de 1990. “Vaig passar por”, reconeix el veí Alfredo Martín. “Lògicament, però jo sobretot vaig sentir ràbia”, li respon Paredes.
VICTÒRIA POLÍTICA
L’aturada de les obres que havien de construir els pisos de protecció oficial va tenir continuïtat a l’Ajuntament. I és que els veïns es van presentar, amb la candidatura popular Agrupació Independent del Besòs, a les eleccions municipals del 1991. Van obtenir quatre diputats i, després de protagonitzar una moció de censura contra l’alcalde socialista Antoni Meseguer, van impulsar un poliesportiu, un centre de formació, una escola per a persones amb diversitat funcional i un centre cívic al barri.
Una victòria política que va ser especialment significativa en un barri històricament socialista. “Jo era militant del PSC i vaig acabar estripant el carnet”, recorda el portaveu de l’Associació de Veïns del Besòs.
Ara, els protagonistes d’aquella revolta ja són grans però continuen implicats en la defensa de les noves necessitats del barri, entre les quals assenyalen l’ocupació de pisos per part d’un grup de persones que, segons afirmen, es dediquen al tràfic de drogues.
En aquest cas, i malgrat que l’associació treballa amb l’Ajuntament i els Mossos d’Esquadra per trobar una solució, els veïns es mostren contundents. “Mantenim l’esperit del 25 d’octubre”, afirma Araujo. “Temem que hi hagi un enfrontament greu entre aquesta gent i nosaltres”, avisa Paredes. Un extrem que l’alcalde, Joan Callau, consultat per Línia Nord, veu improbable a hores d’ara.
