M’ha cridat l’atenció el mapa en colors dels resultats de les passades eleccions catalanes.
El PP, als barris on l’han votat majoritàriament, ha aconseguit un total de 17.356 vots, que suposa més de la meitat dels electors (55,17%) que tenen dret a vot en aquests barris. Són zones de color blau.
A Junts pel Sí els han votat 19.588 persones als barris que han aconseguit estar per sobre d’altres opcions polítiques i només sumen el 38,84% dels electors que els han donat suport en aquests barris. Són els barris grocs.
Ciutadans ha guanyat per damunt dels altres en dos barris i hi ha aconseguit 1.632 vots (un 5,9% dels electors). Són els barris taronja.
Hem de tenir en compte que el nombre d’electors amb dret a vot que resideixen als barris on ha guanyat el PP (setze barris tenen color blau) arriba a 86.020 persones, mentre que als barris on ha guanyat la candidatura de Junts pel Sí( uns altres setze barris que tenen color groc), només són 60.566 els electors. La resta de votants, 9.352 persones, són dels barris de color taronja, on ha guanyat Ciutadans.
El que és clar és que a Badalona ha guanyat la candidatura de Junts pel Sí amb 28.782 vots, fet que representa un 24,5%. El PP és la segona força a la ciutat, amb 26.642 vots, el 22,7%. I Ciutadans, amb 19.827 vots, un 16,9%, es col·loca com a tercera força.
El color blau és el més extens, seguit del groc per poca diferència i molt allunyat de tots dos, trobem el color taronja.
Ara bé, on es concentra la majoria dels electors és als barris on ha guanyat el PP que, curiosament, és als barris on el PSC aconseguia els millors resultats i obrien la porta a l’alcaldia. Són els barris que més pateixen la crisi i el nivell de pobresa s’incrementa de forma escandalosa. A la PAH coneixen molt bé aquesta situació, ja que molts dels que hi acudeixen en demanda d’ajuda viuen en aquests territoris. En aquests barris és on es va consolidar l’onada immigratòria dels anys seixanta que Paco Candel va anomenar com els altres catalans. També, en l’actualitat, són els barris receptors de la nova immigració.
Per contra, els barris que han optat per la candidatura de Junts pel Sí són territoris amb una població més estable. Són els barris de l’eixample badaloní receptors de les primeres onades immigratòries, als quals podrien afegir els barris dels badalonins de tota la vida.
A Ciutadans els han votat als barris més nous on viu una població més jove i que, cansada de les velles formes de fer política, aposta per un canvi més moderat.
Estudiant l’evolució de les diferents eleccions, podríem afirmar que a Badalona el PP l’han votat, sobretot, molts dels que abans votaven el PSC. Junts pel Sí manté els resultats dels dos principals actors de la coalició, CiU i ERC, però no aconsegueix atreure’n més. I Ciutadans beu de fonts diverses; el seu futur a Badalona que no a Catalunya, és incert, ja que el PP no li deixa espai i, a més a més, entre el seu electorat es poden trobar persones de procedència ideològica molt diversa, cosa que farà complicat administrar les seves contradiccions.
Des de sempre, a la nostra ciutat, l’electorat havia optat per forces progressistes i d’esquerres. Primer pel PSUC, el color vermell, més tard pel PSC, el color rosa. També el color verd, hereu del vermell, va tenir un cert protagonisme. I, finalment, un altre que no acaba d’encontrar el seu espai, el lila.
Ara, els electors sembla que vulguin retrocedir cap a la foscor i el caciquisme de la dictadura, el color blau, i busquen en els responsables de la crisi, el Partit Popular, que els solucionin els problemes que pateixen. Però obliden que és la dreta retrògrada i corrupta, que representa el PP, la que ens han portat a aquesta situació tan terrible per a la majoria dels treballadors, en especial pels més febles i vulnerables.
