Per a una persona gran o amb dependència, poder continuar vivint amb una certa normalitat a casa seva és un punt favorable en la millora de la seva qualitat de vida. En aquest sentit, la Diputació de Barcelona, a través del Servei Local de Teleassistència, ajuda a aquestes persones a continuar vivint a casa amb més seguretat personal i més tranquil·litat per a les famílies i les persones cuidadores.
Aquest és un servei que es presta a tots els municipis de la demarcació de Barcelona, a excepció de la capital catalana, que ja té el seu propi, i se’n beneficien més de 61.000 persones. El perfil d’usuari que més es repeteix en aquests casos és el d’una dona major de 80 anys que viu sola i es troba en una situació de fragilitat o de dependència.
La teleassistència és un servei de proximitat que permet prevenir i detectar situacions de vulnerabilitat de la gent gran o amb dependència. Aquest servei permet, quan es prem el botó del penjoll que es facilita a les persones usuàries, una resposta i una atenció ràpida davant de situacions de risc, caigudes o emergències. A més, també es fa un seguiment d’aquestes persones, o bé es recorda una cita mèdica o fins i tot un aniversari. Una part d’aquesta atenció s’efectua mitjançant unitats mòbils, vehicles que permeten una actuació ràpida davant de les possibles emergències i que no requereixen un recurs sanitari d’urgència. Aquests vehicles també fan visites de seguiment, especialment en aquelles persones més fràgils o que viuen en habitatges aïllats.
La teleassistència també actua davant de temperatures extremes, activant protocols d’intervenció. S’informa, a través de visites i de trucades, del risc dels efectes del fred o de la calor en persones que es troben en situació d’envelliment.
TECNOLOGIA AVANÇADA
La teleassistència es basa en un ampli i qualificat equip humà, preparat per acompanyar les persones quan viuen una situació de necessitat. Per una banda el servei compta amb dispositius de seguretat per a les persones més fràgils, els quals permeten detectar, per exemple, quan una persona no obre la nevera o hi ha una fuita de gas a l’habitatge. Actualment hi ha 3.270 dispositius instal·lats, entre detectors de diòxid de carboni o de foc, de caigudes o d’apertura de porta.
La tecnologia també ha permès adaptar el servei a col·lectius amb necessitats especials, com ara les persones amb discapacitat auditiva, o l’atenció a l’aïllament rural, en aquest últim cas mitjançant sensors de caigudes. Tot el necessari per donar una atenció més propera i ràpida a les persones que ho necessiten.
Un servei amb vocació local
La teleassistència va néixer l’any 2005 impulsada conjuntament per la FEMP-IMSERSO, la Diputació de Barcelona i els ajuntaments de la demarcació. Aquest servei, a més, forma part de la Cartera de Serveis Socials de Catalunya, des del vessant de la promoció de l’autonomia personal.
Al llarg de tots aquells anys, el servei ha crescut de manera ràpida i ha pogut arribar a 310 municipis.
Aquest any l’IMSERSO ha retirat el finançament, cosa que ha portat la Diputació i els ajuntaments a fer un esforç econòmic més gran per tal de mantenir el servei en les mateixes condicions.
La teleassistència té un pressupost de 18 milions d’euros per al període 2013-2014, del qual la Diputació n’aporta un 47% (4,5 milions d’euros, 1 milió d’euros més respecte a l’any passat) i els municipis un 53%.
