Potser poca gent recorda els greus problemes educatius de Badalona a finals dels setanta. Aleshores, eren freqüents les manifestacions a la ciutat reivindicant escoles públiques. Això va fer que el primer Ajuntament democràtic prioritzés la construcció de centres d’educació primària a la majoria dels barris, ja que era una etapa obligatòria.
L’oferta pública de primària va créixer exponencialment i va ser llavors quan, des de l’Ajuntament, es va considerar que també es necessitaven centres de secundària, si bé en aquest cas les competències només eren de la Generalitat. Tanmateix, el consistori també va abordar el problema i, per facilitar la construcció de centres, va convidar a la ciutat la directora general de Batxillerat, Carme Laura Gil, per mostrar-li on i com podien construir els instituts.
Van visitar l’Escorxador, entre altres edificis, ja que la directora general, conscient de l’escassetat de sòl, era partidària de reutilitzar antigues fàbriques per convertir-les en centres educatius o culturals. Ara, sembla que una d’aquestes fàbriques està amenaçada de desaparició després de més de 16 anys de ser un centre d’activitat cultural, ja que l’Ajuntament ha instat els artistes a abandonar l’espai abans del 31 de març.
Parlem de la MOBBA, fundada l’any 1939 i pionera en el desenvolupament de tecnologies d’avantguarda, que ara és un centre de creació i producció d’artistes badalonins d’àmbit internacional. Són molts els que considerem que hi ha altres solucions per garantir la seguretat del veïnat i també per mantenir una part de l’edifici com a centre cultural. En concret, és interessant l’aportació que fan un grup de persones del món de la cultura, d’arquitectes, d’urbanistes i representants d’entitats diverses que han elaborat una proposta que dona resposta als requeriments urbanístics de la zona i a les demandes del veïnat.
Aquest col·lectiu demana que, ara que es torna a parlar de l’enderroc de tot l’edifici, s’enderroqui només la nau baixa de la fàbrica, protegint i rehabilitant la nau de la cantonada del carrer Sant Isidre amb Dos de Maig, que és sòlida en el seu conjunt. Així preservaríem una part de la història industrial de Badalona i, al mateix temps, una vegada rehabilitada, seria “un centre per a la pràctica artística en els àmbits de les arts escèniques i les arts visuals, amb una oferta permanent de tallers, cursos i propostes culturals connectades amb el teixit creatiu i artístic de la ciutat i obertes a la ciutadania”. Alhora, consideren que l’espai alliberat s’ha de transformar en una plaça pública com espai verd per a tota la ciutadania.
Els impulsors d’aquesta proposta consideren que és una oportunitat que la ciutat no pot perdre per tal de millorar i incrementar la seva oferta cultural, ja que és un projecte singular i únic per a la ciutat.
L’adequació de l’edifici permetria disposar d’una superfície total de més de 4.000 metres quadrats destinats a dinamitzar l’activitat cultural de Badalona. També d’un espai on tothom podria gaudir d’una oferta cultural tan necessària per avançar i posar fi als greus dèficits que hi ha a la nostra ciutat, i una nova plaça com a espai verd. També s’evitaria que, una vegada enderrocat tot l’edifici, quedés un espai entre les vies del tren i els edificis que seria molt problemàtic per al veïnat, al contrari del que s’aconseguiria si es mantingués part de l’edifici i es construís una plaça acollidora en la resta del solar.
Es tracta d’un projecte ambiciós i singular a l’Àrea Metropolitana, que no només reivindica l’accés a la pràctica artística de tota la ciutadania, sinó que es basa en la cooperació i complementarietat amb altres projectes de la ciutat, inclosos els educatius.
De tots depèn que sigui una realitat i no haver de lamentar la pèrdua d’un nou element arquitectònic local, un referent del passat industrial de la nostra ciutat, cosa que ja ha passat, malauradament, amb molts altres béns patrimonials.
