Un dels supervivents de l’incendi de la nau a l’acampada de la rambla del Gorg. Foto: A. R.
Un ampli dispositiu policial desallotjava dimarts al matí l’acampada del solar de la nau incendiada al barri del Gorg, a Badalona. Efectius dels Mossos d’Esquadra, amb el suport de la Guàrdia Urbana de Badalona, accedien a l’espai i obligaven una desena de persones a abandonar l’assentament que des de fa unes setmanes havien convertit en casa seva. Abans havien estat expulsats de la rambla del Gorg, on segons el veïnat provocaven problemes d’incivisme i inseguretat. La data d’aquest segon desnonament, però, ha estat simbòlica: just dos mesos després de l’incendi on van morir quatre persones.
L’actuació per desmantellar l’assentament va agafar a contrapeu tant els afectats com l’equip de mediació del grup municipal de Badalona En Comú Podem. Des de feia setmanes, els comuns s’havien ofert a fer de pont en les converses entre l’administració local i els acampats amb la voluntat de pactar una sortida del solar amb “mesures socials i d’acompanyament”. En aquesta negociació va ser clau l’ajuda de les diverses entitats que s’han organitzat per donar suport a les víctimes de l’incendi, que va permetre acostar les postures fins al punt d’arribar a un acord.
Des del col·lectiu d’afectats es van posar diverses demandes sobre la taula, com l’accés al padró per poder rebre atenció sanitària, la prolongació de l’estada temporal en albergs i pensions o la reubicació d’algun grup d’ocupants de la nau que es trobaven en habitacions amb molta gent que no permetien mantenir les distàncies de seguretat.
ACORD “VERBAL”
Malgrat la reticència inicial i segons defensen els comuns, el mateix alcalde Xavier García Albiol va acceptar finalment aquestes reclamacions en una reunió celebrada fa dues setmanes. A la trobada, que va comptar amb la presència de la presidenta del grup Aïda Llauradó, d’una representació de les víctimes de l’incendi i de diverses entitats, el popular hauria donat el seu vistiplau verbal a l’espera de poder rubricar l’acord amb la Generalitat de Catalunya.
Albiol s’hauria compromès a facilitar l’accés al padró del grup d’acampats
El pacte, però, ha quedat en punt mort amb el desallotjament sorpresa del solar. Malgrat que la interlocutòria del Jutjat Contenciós Administratiu número 4 de Barcelona autoritzant l’actuació va ser enviada dijous de la setmana passada, els grups municipals no van ser informats de l’existència de l’ordre judicial fins al mateix dia de l’operatiu.
Segons va confirmar el consistori en un comunicat, aquesta acció legal no neix d’una reclamació de la propietat del solar, sinó que va ser sol·licitada pel govern local per tal de poder finalitzar les obres d’enderrocament de la nau incendiada el desembre passat, les quals preveuen la construcció d’un mur delimitador de la finca que va començar just després de materialitzar-se el desmantellament de l’acampada. En la demanda de l’administració local també s’al·legaven motius sanitaris, ja que des del govern del PP apunten que a l’assentament no s’estaven respectant les mesures de seguretat vigents per la pandèmia del coronavirus.
INFORME POSITIU
Pel que fa al suposat acord entre govern local i afectats, l’executiu encapçalat per Albiol prefereix no pronunciar-se i assegura que des de Serveis Socials s’està treballant amb les persones que han accedit a rebre aquesta atenció i que s’empadronarà tots aquells que rebin un informe positiu per part del departament.
L’administració local assegura que farà sempre “el que marqui la llei” i que els tècnics han ofert en diverses ocasions “allotjament i manutenció provisional” als afectats, una opció que ha estat rebutjada repetidament per part del col·lectiu que acampava al solar de la nau incendiada. En aquest sentit, el consistori assenyala que l’últim oferiment abans del desallotjament va tenir lloc en una reunió celebrada el passat 29 de gener.
Acte en record a la tragèdia de Tarajal
Els afectats de l’incendi a la nau del Gorg van ser uns dels protagonistes de l’acte d’homenatge de Badalona a les 14 persones que van morir mentre intentaven creuar la frontera a Ceuta nedant fins a la platja de Tajaral. Durant els parlaments van fer una crida a evitar tragèdies similars.
