Els murs invisibles de la Mina: analitzem el passat i el present amb Monferrer

El filòsof búlgar Tzvetan Todorov reflexionava a l’obra Murs caiguts, murs erigits (Murs tombés, murs érigés) sobre l’existència dels murs contemporanis. Todorov plantejava que com a societat estem perpetuant la falsa creença que l’època de les grans barreres arquitectòniques va arribar a la seva fi amb la caiguda del Mur de Berlín el novembre del 1989. Tanmateix, exemples com el mur que el fins ara president dels Estats Units, Donald Trump, estava construint a la frontera amb Mèxic ens demostren que no es tracta d’una pràctica del passat i que la funció d’aquestes infraestructures ha evolucionat més enllà de la seva utilitat com a separació física.

L’educador Josep Maria Monferrer -com Todorov- no creu en la desaparició d’aquestes grans barreres: “L’urbanisme també es pot fer servir per construir murs invisibles i aïllar dues realitats. Per comprendre les problemàtiques de la Mina s’ha d’entendre què van fer amb el pla de transformació del barri. Estructures urbanístiques com aquests blocs de pisos generen comportaments socials i conflictes”. Aquest mestre jubilat és una de les poques veus autoritzades per parlar d’un barri complex al qual s’hi ha dedicat en cos i ànima durant 45 anys. Precisament, la seva trajectòria de gairebé cinc dècades a la Mina va ser reconeguda el passat 21 de setembre, quan va recollir una de les Creus de Sant Jordi 2020.

“Aquest premi el mereix molta més gent. És veritat que són 45 anys picant ferro fred a la Mina i que l’edat té el seu pedigrí, però aquest és un premi col·lectiu”, assegurava aleshores Monferrer, que va acceptar recollir el guardó com a representant de tots els col·lectius i plataformes veïnals que treballen incansablement a la zona.

PEDAGOGIA DE L’OPRIMIT
L’idil·li d’aquest educador amb el barri va començar de la mà del seu mestre Francesc Botey, que feia de professor al castell de les Quatre Torres, al Camp de la Bota. Allà, Monferrer va aprendre la pedagogia de l’oprimit, un model educatiu que va impulsar el pedagog brasiler Paulo Freire per combatre l’analfabetisme.

“Estructures com els blocs de pisos de la Mina generen conflictes i comportaments socials”

“Per a mi va ser un gran descobriment. Aquestes tècniques poc ortodoxes van ser les que pedagògicament van provocar una autèntica revolució en llocs com la Mina. Tot això ho va matar l’administració perquè no era correcte”, explica el mestre jubilat, que durant la seva etapa com a professor de primària i director de l’escola Tirso de Molina va aplicar aquestes estratègies en les seves classes. Per ensenyar les províncies d’Espanya –per exemple– demanava als alumnes que preguntessin l’origen dels seus pares i anaven completant el mapa amb les experiències personals de cada família. A classe de matemàtiques, Monferrer explicava les línies paral·leles i perpendiculars construint gàbies per a ocells.

LA DROGA
Una de les problemàtiques del barri que l’educador ha pogut viure de primera mà durant aquests anys ha estat l’esclat del tràfic de drogues. “L’entrada de les drogues comença quan creix l’atur per la crisi dels setanta. Aquí no hi havia manera de trobar feina i la gent necessitava sobreviure. A mi se’m van morir una quinzena d’alumnes per sobredosis o pel virus de la sida”, assegura Monferrer.

De fet, encara recorda la gran comunió que es va crear entre els veïns de la Mina per lluitar contra el tràfic, protagonitzant manifestacions amb 1.500 persones sota un mateix crit pels carrers de Sant Adrià. Imatges com aquestes són les que guarda el mestre jubilat en forma de fotografies a l’Arxiu Històric de la Mina, que ara treballa per ampliar-lo.

TANCAMENT DEL MÓN GITANO
La tornada a les aules el passat setembre va posar de manifest un greu problema d’absentisme escolar al barri, sobretot entre la comunitat gitana. “Malalties com el coronavirus ens han individualitzat. És difícil entendre el món gitano, però sí que és veritat que es tracta d’una comunitat que últimament s’ha tancat molt per autodefensa i empoderament. Abans a l’associació de veïns venien molts gitanos i ara no en ve ni un”, lamenta l’educador, que reconeix que en els últims anys hi ha hagut una ruptura social.

Sobre el polèmic cas de la vigilància de pisos, Monferrer creu que s’ha jugat “molt brut” i recorda que els tres últims alcaldes del municipi han estat investigats per irregularitats: “Aquí ho sabíem tots, però hi ha coses que és millor no escriure-les”.