El passat dijous 1 d’octubre milers de pensionistes i jubilats de les principals ciutats i pobles d’Espanya es van concentrar davant les oficines dels instituts de la Seguretat Social per registrar una carta adreçada al ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, el senyor José Luis Escrivá Belmonte, per exposar-li les demandes dels pensionistes espanyols.
Aquell dia se celebrava el Dia Internacional de la Gent Gran, que té com a objectiu recordar als governs que no es poden oblidar que tenen una responsabilitat respecte a les persones grans.
A Badalona, en aquesta concentració hi van participar més de cinquanta persones i van poder registrar la carta que textualment deia el següent:
“Durant anys s’han estat saquejant les cotitzacions socials de les persones treballadores a la Seguretat Social. Diuen que no hi ha diners, però oculten que els excedents de la Seguretat Social es van destinar a despeses que no li corresponien o la rebaixa del dèficit públic.
La recent informació relativa a l’auditoria limitada pel Tribunal de Comptes ha posat al descobert que durant anys s’han carregat improcedentment a la Seguretat Social alguns pagaments que suposen més de 105 mil milions d’euros i que l’Estat haurà de reingressar als comptes de la Tresoreria de la Seguretat Social.
El mateix succeeix amb altres despeses impròpies per valor de més de 23 mil milions d’euros, de les quals vostè va informar recentment.
Igualment ocorre amb totes les mesures de política d’ocupació que faciliten les exoneracions del pagament empresarial a la Seguretat Social.
Alguns estudis preliminars situen el desfalc a la Seguretat Social en més de 500 milions d’euros.
Estem convençuts que si aquests recursos s’haguessin constituït en reserves, aquestes serien suficients per abordar tots els problemes actuals.
Considerem que els pensionistes tenim dret a conèixer la veritat, volem saber què se n’ha fet de les aportacions dels treballadors, amb el nostre salari diferit.
Per això, exigim que abans d’aprovar qualsevol reforma de la Seguretat Social es faci una auditoria pública de tots els comptes perquè l’Estat efectuï les compensacions necessàries.
L’informem que durant la tardor convocarem una concentració a Madrid per entregar-li a vostè i als diputats i grups parlamentaris centenars de milers de signatures exigint l’auditoria pública”.
No és la primera carta, ni serà l’última, que els pensionistes registrem adreçades al ministre responsable de la Seguretat Social. Malauradament, fins ara, no hem tingut resposta a les nostres peticions de cap dels que han ostentat aquesta responsabilitat, però nosaltres no desistirem, ja que considerem que tenim dret a estar informats i que se’ns donin explicacions.
Volem també solidaritzar-nos amb el personal sanitari i de cures que, malgrat les deficiències i la manca de recursos econòmics i humans, ha salvat milers de vides durant aquesta maleïda pandèmia. Les retallades i el desmantellament en serveis bàsics realitzats pels governs de dretes ens expliquen la situació d’abandonament en què es troben aquests serveis. No oblidarem el govern dels millors d’Artur Mas, que va posar la guineu a cuidar les gallines.
Per això, ens sumem a les seves reivindicacions, que també són nostres, per demanar al Govern de la Generalitat que reforci l’atenció primària, es contractin equips de rastreig suficients per detectar amb rapidesa les persones contagiades i es destinin tots els recursos necessaris per evitar més morts.
Volem també un sistema de residències públiques per atendre la demanda creixent, que estiguin adequadament dotades amb prou personal i els materials necessaris per atendre qualsevol contingència. Aquestes residències han d’estar connectades amb els centres d’assistència primària i els hospitals públics.
No pot ser que la salut estigui en mans d’especuladors que només busquen el benefici ràpid. La salut no ha de ser un negoci.
