Operació Catalunya, Operació diàleg, operació precinte i, ara, Operació violència de les clavegueres de l’Estat, amb desguàs directe a la Moncloa i als tribunals espanyols, per intentar encendre la més mínima espurna que permeti a Rajoy anunciar un incendi que justifiqui una intervenció directa sobre Catalunya. D’aquell ridícul Pere Navarro intentant fer creure que una senyora separatista d’avançada edat l’havia agredit en una església per la seva condició d’unionista, a una fiscal en cap de Barcelona capaç de destacar en una mateixa intervenció l’encert de la seva perruquera i l’odi en els ulls d’un independentista que li cridava ‘fora de Catalunya’. Dues historietes de sèrie B, però suficients perquè el Madrid mediàtic les vesteixi als carrers de Catalunya d’odi, violència i feixisme. El mateix Pere Navarro va anar a Madrid a plorar el seu assetjament, i la Fiscal gemegava com una bleda en una roda de premsa convenientment difosa per totes les teles espanyoles.
La recepta d’Euskadi, on sí que hi havia violència, a banda i banda, la volen aplicar ara a Catalunya. Perquè l’Estat se sap perdedor i ja actua a la desesperada. El compte enrere pel referèndum ja corre, i si s’atura per la força, l’Estat quedarà desacreditat internacionalment. Però és que si els catalans voten, estarem davant d’un Estat fallit que haurà perdut el control total sobre un dels seus territoris. A l’unionisme només li queda una sortida: que no hi hagi referèndum. Madrid focalitzarà la seva acció pública en els tribunals i l’estratègia de la por, però la feina més important la farà des de les clavegueres: intentaran dividir els líders polítics de l’independentisme fent-los confondre d’enemic.
La gran debilitat de l’independentisme dirigent és que massa sovint actua com si l’independentisme fos més una ideologia que no pas un objectiu polític de caràcter transversal per apoderar els ciutadans en la construcció d’un país de bell nou. El PDeCAT, ERC i la CUP es perden excessivament en l’anomenada lluita de classes, la dreta contra l’esquerra, els bons contra els dolents, l’ordre contra el desordre, els de dalt contra els de baix. Una dialèctica que necessàriament s’haurà de posar en marxa el dia que neixi la República, però que a hores d’ara és secundària. Per això aquests partits –el carrer va per davant i n’és molt conscient- han de centrar-se a combatre el veritable enemic i deixar de banda egos, rabietes i interessos partidistes que poden posar en perill el tram final del procés.
L’Estat dispara el seu últim cartutx, la implosió interna. Furgarà en la ferida i buscarà qualsevol esquerda en la confiança entre JxSí i la CUP. I si no la troba, la fabricarà. Caldrà tenir a punt respostes unitàries de portes enfora. Però el més important serà assegurar la confiança de portes endins. Serà la feina més titànica que haurà d’afrontar l’independentisme institucional en els pròxims mesos davant del setge de l’Estat. Comença l’Operació confiança. I aviat haurà de superar una prova de foc: el judici pel cas Palau comença l’1 de març.
Publicat a ElMón.cat
