En les converses i mitjans informatius empren eufemismes, moltes vegades per no molestar. Amb paraules com: Democràcia, justícia independent, legalitat, diàleg, xantatge, impunitat, llibertat, veritat i mentida, estat de dret, tenir seny, adoctrinar, imposar idees, anar cap al precipici, impossible, dividir la societat, etcètera.
Es poden articular dos discursos totalment oposats com està passant en l’actual litigi entre Catalunya i Espanya. Hi ha qui se n’omple la boca de paraules amb discursos buits de contingut. Altres les van repetint de forma obstinada i donant-les com a certes sense que es correspongui amb la realitat. Qui d’un desig, expressat amb rotunditat, passa a donar-ho com a cert.
A vegades es tergiversen els mots del seu sentit real, quina diferència hi ha entre sobiranisme i independentisme? Poden haver-hi diverses interpretacions, a conveniència de qui convingui. Xavier Domènech diu que està “per redefinir el procés, no a participar del processisme”. Què s’ha d’entendre, potser cal un traductor o redefinidor de què ha volgut dir, o potser és una forma de fugir d’estudi per no mullar-se, en el tema de la independència?
Hi ha qui té una gran habilitat en citar conceptes com: El poble, la majoria silenciosa, els nacionalistes, els que volen trencar Espanya i Catalunya, vagar pels espais siderals, la utopia, com també agafar una paraula o un paràgraf d’un discurs que llegit o escoltat fora de context, pot tenir un sentit totalment contrari a tot el discurs. Hi ha vertaders especialistes en el tema, especialment als mitjans informatius unionistes. Així estem.
