Una veïna de la Via Laietana es queixava que per aquest carrer passen sovint moltes manifestacions que provoquen el tall del carrer sobretot quasi cada cap de setmana i que es trobava que moltes vegades no pot treure el seu vehicle del pàrquing per desplaçar-se a la feina o a fer gestions i s’ha d’esperar a que acabi la manifestació.
Ningú està qüestionant el dret a manifestar-se, però en països amb la democràcia més autèntica i consolidada veig que les manifestacions transcorren per amples avingudes on s’ocupa una part i l’altre permet la circulació de vianants i vehicles aliens a la manifestació.
Feta aquesta precisió entrem en el fons de la qüestió; la manifestació al carrer és o ha de ser l’últim recurs que resta quan una institució publica no atén per les vies ordinàries unes justes reclamacions d’un col·lectiu ciutadà i per tant cal dirigir-la cap a la institució que incompleix les seves obligacions amb la ciutadania.
A Barcelona tenim per un cantó que s’hi fan un gran nombre de manifestacions si ho comparem amb altres ciutats de l’estat i per l’altre que totes van Via Laietana avall, giren per Jaume I i finalitzar a la Plaça Sant Jaume, davant de la Generalitat.
Torno a repetir que es lícit que la ciutadania manifesti el seu descontentament, però em sembla que no pot ser que a la resta de l’estat tot es faci be i sigui una bassa d’oli; és que no protesten, és que no tenen res a protestar o es que ningú els incita a protestar?
Per tant hi ha dos temes a tenir en compte: l’un la profusió de protestes i l’altre que totes acaben davant de la Generalitat. Podem donar resposta als dos temes a la vegada, doncs em sembla que van lligats.
A cap lloc de l’estat es dona la circumstància que hi hagi una oposició tan diversa i ferotge contra el govern regional (–i més ara amb el tema independentista–. El combaten tant la dreta espanyolista com el socialisme dependentista o la nova esquerra del “sí se puede”.
Tan malament ho fa tot la Generalitat, o es l’ase dels cops d’un reguitzell de protestes més polítiques que reals? De tot té la culpa la Generalitat, de la violència masclista, del mal funcionament dels trens de rodalies, dels accidents a les carreteres de titularitat estatal, de les lleis d’ensenyament estatals, de la massificació turística de Barcelona o de si perd el Barça.
L’únic col·lectiu que va reflexionar i entendre d’on venia realment el seu problema i per tant va anar al lloc adient per manifestar-se va ser el dels farmacèutics, doncs saben que si Madrid no desbloqueja els fons ells no cobrarien, per això van anar a la “Delegación del Gobierno” al carrer Mallorca cantonada Roger de Lluria de Barcelona.
Ara que el nou delegat del “Gobierno del Estado”, Sr Millo, ha dit que la seu de la “Delegación del Gobierno” al carrer Mallorca –curiosament antiga seu de la Falange Española a Barcelona–, era la casa de tots els catalans, potser que anem a aquesta casa que ens ho solucionaran tot.
