A vegades podem sentir o llegir que Premià de Mar és o s’està convertint en una ciutat dormitori. Creiem que cal defugir de les anomenades “ciutats dormitori”. Sembla necessari recordar que Premià de Mar és la segona població amb més habitants del Maresme, després de la seva capital, i la primera en densitat de població (28.523 habitants per 1,9 km²), i que per la seva ubicació geogràfica hauria d’esdevenir un punt de concentració natural d’activitat econòmica i social del Baix Maresme.
Segons la unitat d’investigació de política urbana Centre for Cities, la recepta és ben senzilla: crear llocs de treball, atreure la inversió i disposar d’habitatge. Tres elements clau que a Premià de Mar destaquen per la seva mancança i que caldrà plantejar en un present immediat.
Avui dia, amb la saturació de Barcelona, s’estan reproduint tics relacionats amb zones perifèriques merament dormitori. Aquest fenomen s’ha revifat pel creixent potencial del turisme de Barcelona, que ha derivat en problemes d’habitatge.
La proliferació de la transformació d’habitatges comuns en pisos turístics ha fet que cada cop hi hagi més oferta d’habitatges per a turistes en qualsevol zona de la capital, i que aquesta necessitat d’habitatge s’hagi anat traslladant cap a comarques de l’entorn, una situació agreujada per la manca d’habitatge i la consegüent pujada dels lloguers. Tot plegat ha produït un efecte “tsunami” que ha derivat en una migració cap a les comarques perifèriques de l’àrea metropolitana, a la recerca d’habitatge assequible.
La realitat material actual és el resultat de processos històrics, socioeconòmics i polítics, condicionats per l’orografia de l’entorn natural. En el cas de Premià de Mar són el mar, els torrents, les rieres i la proximitat amb els pobles que l’envolten, més desenvolupats que Premià de Mar. I, encara que de manera episòdica i puntual, la mobilització ciutadana i ecologista també ha anat condicionant i modificant d’alguna manera els plans de creixement urbanístic ordits als despatxos privats de les immobiliàries i dels bancs, però també als despatxos públics al servei dels privats. Malauradament, el segrest sistemàtic de la participació ciutadana, tant en dictadura com en democràcia vigilada, ha impedit la construcció d’un model de poble molt més democràtic, just i verd.
La gestió dels pobles no es pot improvisar, cal planificar i tenir molt clars els objectius com a poble, per això l’urbanisme actual de Premià de Mar és una herència directa dels errors del passat i producte de les decisions polítiques dels governs municipals.
Un dels problemes el pateixen molt directament els mateixos ciutadans, que veuen la seva qualitat de vida minvada pel temps que diàriament han d’invertir en els seus desplaçaments, per la manca de feina al poble, sense mencionar els possibles episodis d’estrès que sovint es produeixen o el risc al qual s’exposen en conduir els seus vehicles per carrers, carreteres i autopistes sovint infradimensionades.
L’urbanisme premianenc ha permès fer cada cop més pisos i perdre més activitat econòmica
El problema no és només resoldre aquesta mobilitat, encara que també. És un problema d’urbanisme, de desequilibri entre habitatge i ocupació, entre residència i determinats serveis.
L’urbanisme premianenc ha permès, i continua permetent, construir cada vegada més i més habitatges i, en canvi, ha anat perdent més i més indústries o altres activitats econòmiques que generen ingressos i riquesa al municipi. Premià de Mar és avui un poble desequilibrat.
Així doncs, sembla clar que els impactes negatius del plantejament de ciutat dormitori tenen afectacions externes i internes que cal valorar i considerar a l’hora de debatre sobre quin model de poble volem per a Premià de Mar.
Un canvi de model respecte a l’actual suposa que es vol un Premià de Mar diferent, amb activitat econòmica plena, on caldrà identificar les oportunitats existents i establir polítiques que facilitin el desenvolupament d’aquestes activitats, incidint en aspectes com la mobilitat, les comunicacions, les infraestructures, la formació professional, el suport al desenvolupament, les polítiques fiscals, les polítiques de bonificacions, etc.
Caldrà protegir el comerç actual del poble i, per tal de promoure que en vingui de nou, caldrà que hi hagi en el municipi el màxim flux de consumidors durant el màxim nombre d’hores del dia, garantint només així la demanda tant de productes de consum com de serveis.
Aquests exemples coincideixen, intencionadament, amb un desenvolupament basat en el sector terciari, sector on rau precisament l’única oportunitat per a Premià de Mar. Això és així per la manca de superfície disponible que impedeix l’establiment de qualsevol activitat industrial i molt menys agrícola.
Si no fem res, Premià de Mar serà cada vegada més un poble dormitori. I cada vegada serà més desequilibrat, més incòmode i més empobrit. Capgirem-ho, encara hi som a temps.
Pep Ripollès, alcaldable d’ERC a Premià de Mar
