S’explica de qui es feia la reflexió que se sabia les respostes i va i li canvien les preguntes, amb la qual cosa queda orfe de la seguretat que li donava saber les respostes a les qüestions fonamentals de la vida. En el procés de Catalunya també està passant el mateix. Hi havia una Catalunya amb una societat, amb una economia, amb uns principis emocionals, religiosos, de pertinença i tota una sèrie d’elements que configuraven la nostra forma d’ésser de fa uns anys. Tot això ha canviat. Ja no podem donar per certes unes condicions que han quedat obsoletes. Ja no es corresponen amb la realitat, ja no són les que nosaltres donàvem per certes i de vegades incommovibles. La nostra societat ha canviat i hem de reconèixer-ho. El paradigma. El podem definir com el que acceptem com a model. En aquest cas parlem de la societat catalana. Això ja no és el que era i per poder-ho posar al dia, per poder-ho reiniciar, per millorar-ho, ens hem de fixar-nos sense tabús ni prejudicis en entendre com som avui per poder establir les condicions del que volem pet al nostre demà, el dels nostres fills i els nostres néts o coneguts. Vénen polítics de fora de Catalunya, i malauradament també alguns conciutadans nostres, amb uns arguments totalment proppassats, com ara parlar dels immigrats dels anys 60! O dient que la independència la promouen els burgesos catalans per tapar les seves trapelleries.
Podem acabar la reflexió amb una sola frase: “Em sabia els arguments per defensar la Catalunya que coneixia i ara va i em canvia el paradigma”. Tornem-hi, que no ha estat res. Anem a la recerca de nous arguments!
