A la Xina, s’han disposat centenars de milers de càmeres per espiar què fan els ciutadans, com també hi ha vigilants de barri per qualificar bones i males pràctiques a favor o en contra de la convivència entre el veïnat.

Les asseguradores de vehicles i de la casa fa anys que ho tenen establert: si no tens accidents, no tens problemes; si en tens gaires, t’augmenten la quota anual i, si ets un desastre, donen de baixa la pòlissa. En diuen Bonus i Malus. El dilema és: qui decideix els que són Bons o Dolents? Quins conceptes es tenen en compte? Qui controla el controlador que qualifica i separa els Bons dels Dolents per premiar-los o castigar-los? En altres temps es deia que, en morir, Déu separava els Bons dels Dolents, però ara a qui li adjudiquem aital gràcia en plena vida? Els ciutadans de Hong Kong que reclamen democràcia són Bons o Dolents? Qui ho decideix, el màxim representant del govern xinès o el president Trump? La nostra societat està entrant en un terreny molt perillós, poden controlar el nostre comportament social a través dels registres del mòbil, de les targetes bancàries, etc. No tenim intimitat i els moviments polítics populistes i autoritaris que estan conquerint el poder als països europeus no donen cap confiança en el futur. S’ha de treballar molt per no caure en el precipici dels règims que prediquen que ens salvaran del caos, fent falses promeses que mai compliran. Tenim prou experiència amb els règims autoritaris de l’Europa de l’est i els feixistes del centre i sud. Estem avisats, el Gran Germà ens vigila!