L’austeritat crea inseguretat en els barris. L’atur i els salaris baixos generen incertesa sobre el futur. Especialment, en els joves, en els més grans de 45 anys i en les persones que van arribar d’altres països i es va usar la seva mà d’obra, més barata, en els anys del boom. Per usar-los ara de boc expiatori.
La crisi econòmica mina la confiança de moltes persones en la societat. Aquells que atien la crisi econòmica han laminat la classe mitjana i han aprofitat la crisi per reduir l’Estat de Benestar. Resultat final: augment notable de la sensació d’inseguretat en la gent.
Sabem que es pot atiar el foc per després presentar-se com a bomber. És típic de l’extremisme. L’austeritat ha estat un extremisme, i encara ho és, que disminueix el benestar i vol les condicions de felicitat només per a una part petita de la població.
Fa unes setmanes hem vist una actuació important dels Mossos d’Esquadra davant la jihad a Catalunya. Hem vist que hi havia persones nascudes aquí, entre les detingudes. Els experts han assenyalat la necessitat de ruptura d’aquests joves, d’una ideologia forta que ompli el buit, i la desconfiança cap al nostre sistema social. Molts d’ells habiten en barris de l’àrea metropolitana. Barris que amb la crisi s’han desatès.
Crec que cal aixecar una bandera per la bona feina, i pionera a tot Europa, que va suposar la Llei de Barris del govern Tripartit, que van encapçalar els presidents Maragall i Montilla, amb el suport del PSC, d’ERC i d’ICV-EUiA. Van fer una bona feina, i torna a ser necessària. Molt necessària.
Fa pocs mesos, en una cimera als EUA, Obama es mostrava preocupat per l’amenaça global que suposa la jihad, i especialment feia un requeriment als seus socis europeus, de més atenció als barris, als llocs desatesos, amb atur, pobresa, als barris de les metròpolis europees. En els últims anys hem vist explosió de malestar social a barris de Londres i de París.
Tenim al davant les eleccions municipals, i al setembre les eleccions catalanes. Catalunya ha d’avançar en sobirania i hauria de ser un país referent per la qualitat social de les seves ciutats i barris. Convé triar alcaldies i governs sensibles a les persones, inclusius, que inverteixen en drets socials, que generin seguretat.
I, sobretot, compte amb el cant de sirenes dels que atien la inseguretat per guanyar vots i després desmantellen la salut, l’escola i els serveis socials. I són incapaços, encara ara, de condemnar el règim dictatorial que de 1939 a 1952 va afusellar 1.700 persones al Camp de la Bóta.
